La cultura popular, motor de cohesió

Girona, la nostra ciutat, disposa de força equipaments culturals: el Teatre Municipal, l'Auditori-Palau de Congressos, la Sala la Planeta, el Centre Cultural La Mercè, l'Auditori Viader (Casa de Cultura), el Teatre del Centre Cívic de Sant Narcís... i d'altres infraestructures que sovint acullen grans esdeveniments musicals, com el Pavelló de Fontajau o el Palau Firal.També disposem d'una xarxa de petits equipaments vinculats als centres cívics de la ciutat, que disposen de sales de teatre on també s'hi poden realitzar concerts: el Centre Cívic Ter, el del Pont Major... i en un futur podrem comptar també amb la Fàbrica Marfà, reconvertida en equipament municipal polivalent.

Penso que la xarxa cultural que tenim és potent, però en canvi no li acabem de treure tot el suc que podríem. Les potencialitats d'aquests espais són notables, però el principal escull amb què ens trobem és la concepció elitista que en tenen els gestors i els responsables polítics, que no permet fer una aposta per la cultura popular (en el sentit més ampli d'aquest terme).

Repensar els usos permetria -per exemple, a les persones amb inquietuds musicals- disposar de més espais per assajos i actuacions. Donaria vida i sortida a la creativitat dels artistes locals emergents, o facilitaria a les entitats de la ciutat disposar d'alguns d'aquests equipaments per a realitzar activitats culturals. Jo no dubto de les virtuts de Temporada Alta (per posar un exemple) però no puc entendre perquè el Teatre Municipal no té més usos. Estic segur que podríem trobar alguna fórmula que permetés aprofitar l'espai, obrir-lo més a la ciutat, i que les entitats i els artistes locals se'l fessin seu. Malauradament, la visió bàsicament comercial de la cultura que té l'actual equip de govern de la ciutat no permet apostar per la cultura popular. De moment, a Girona, l'Ajuntament encara promociona la cultura d'aparador.