No seré jo qui posi en dubte el talent creatiu i la projecció mediàtica dels cuiners estrellats del nostre país. És ben clar que l'art culinari que dominen persones com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Sergi Arola o el recentment desaparegut Santi Santamaria té una dimensió que ratlla l'excel·lència i desborda límits.
I l'aposta de la ciutat de Girona per acollir successives edicions del Fòrum Gastronòmic demostra que el clúster vinculat a la nova cuina té un lloc important en el rellançament de l'economia; vist, és clar, des de la perspectiva neoliberal que aposta pel creixement i la generació de PIB.
Que les excel·lències que es cuinen als restaurants de les estrelles Michelin no estan a l'abast de tothom és una obvietat, com també ho és que tot el que envolta aquesta alta cuina desprèn glamur, projecció mediàtica, poder... Trepitjar restaurants com El Bulli, El Racó de Can Fabes, El Celler de Can Roca... és un luxe reservat a poques butxaques. Tanmateix, també és cert que la clientela d'alguns d'aquests restaurants també inclou classes populars, que després d'estalviar uns calerons es delecten amb les delícies culinàries dissenyades pels arquitectes dels fogons. Aquest va ser el meu cas fa uns 8 anys, però en tot cas és un luxe que no estic en condicions de repetir fins d'aquí a força anys.
Per això penso que en la tasca que l'Ajuntament ha emprès per crear una marca gastronòmica pròpia a la ciutat, cal que assumim dos reptes. El primer és garantir que l'aposta per la innovació i la creativitat aprofiti el llegat popular de la nostra cuina tradicional, i que sàpiga integrar les noves tendències com l'slow food, els productes de proximitat (quilòmetre zero) o l'agricultura ecològica.
El segon és garantir que la recerca de l'excel·lència no ens dugui a l'elitisme i l'exclusivitat. La nostra marca gastronòmica ha de reflectir-se en restaurants i comerços de la ciutat, i ha d'estar a l'abast del conjunt de la ciutadania.
La inclusió d'aquests elements en la gastronomia gironina la dotarà d'un valor afegit innegable, i serà la garantia que la marca gastronòmica de la ciutat estigui realment arrelada, sigui a l'abast de tothom i pugui esdevenir dinàmica i en constant evolució.
I l'aposta de la ciutat de Girona per acollir successives edicions del Fòrum Gastronòmic demostra que el clúster vinculat a la nova cuina té un lloc important en el rellançament de l'economia; vist, és clar, des de la perspectiva neoliberal que aposta pel creixement i la generació de PIB.
Que les excel·lències que es cuinen als restaurants de les estrelles Michelin no estan a l'abast de tothom és una obvietat, com també ho és que tot el que envolta aquesta alta cuina desprèn glamur, projecció mediàtica, poder... Trepitjar restaurants com El Bulli, El Racó de Can Fabes, El Celler de Can Roca... és un luxe reservat a poques butxaques. Tanmateix, també és cert que la clientela d'alguns d'aquests restaurants també inclou classes populars, que després d'estalviar uns calerons es delecten amb les delícies culinàries dissenyades pels arquitectes dels fogons. Aquest va ser el meu cas fa uns 8 anys, però en tot cas és un luxe que no estic en condicions de repetir fins d'aquí a força anys.
Per això penso que en la tasca que l'Ajuntament ha emprès per crear una marca gastronòmica pròpia a la ciutat, cal que assumim dos reptes. El primer és garantir que l'aposta per la innovació i la creativitat aprofiti el llegat popular de la nostra cuina tradicional, i que sàpiga integrar les noves tendències com l'slow food, els productes de proximitat (quilòmetre zero) o l'agricultura ecològica.
El segon és garantir que la recerca de l'excel·lència no ens dugui a l'elitisme i l'exclusivitat. La nostra marca gastronòmica ha de reflectir-se en restaurants i comerços de la ciutat, i ha d'estar a l'abast del conjunt de la ciutadania.
La inclusió d'aquests elements en la gastronomia gironina la dotarà d'un valor afegit innegable, i serà la garantia que la marca gastronòmica de la ciutat estigui realment arrelada, sigui a l'abast de tothom i pugui esdevenir dinàmica i en constant evolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada