Any rere any veiem passar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Constatem alguns avenços, sí: però sabem que encara queda molta, molta feina per fer. Corregir la dinàmica i capgirar unes estructures que, des de segles ençà, han relegat les dones a una situació social i econòmica clarament desfavorable i a una permanent discriminació, no és una tasca fàcil.
La diada del 8 de març ens ha de servir per recordar a tota la ciutadania que, tot i algunes millores innegables de les darreres dècades, la condició de la dona continua estant degradada. En totes els àmbits: en el familiar, en el social, laboral, etc.
Explicar que les dones, pel sol fet de ser-ho, pateixen de forma més crua els efectes d'una crisi econòmica que encara perjudica més la seva condició sociolaboral és una tasca que no podem deixar de fer. Situacions que no podem deixar de denunciar: amb valentia i, sobretot, no només el 8 de març.
Per això avui, en el 140è aniversari de l'aixecament popular de la Comuna de París, en què precisament les dones van tenir un paper destacadíssim, és moment fixar-nos en l'exemple d'aquelles lluitadores i de treballar, totes i tots, perquè sigui 8 de març cada dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada