Segons dades facilitades per la Generalitat de Catalunya, el passat mes de gener l'atur registrava a Girona 7.159 persones: un nou i trist rècord a la ciutat. Un exèrcit de ciutadans a l'atur, amb històries personals, lluites de supervivència i molts drames quotidians.Malauradament l'atur ja s'està convertint al nostre país en una realitat estructural cada cop més difícil de combatre. I dissortadament les receptes que trien els nostres governants són les clàssiques: aplicar més retallades a tort i a dret, escanyar les economies domèstiques i, lògicament, afavorir els interessos dels poderosos.
No cauré en l'exercici demagògic d'acusar l'Ajuntament de Girona de ser el responsable d'aquesta situació a la nostra ciutat. De fet crec, que jugar al joc d'acusacions mútues no serveix de res. Entenc que no hi ha fórmules màgiques per capgirar la situació, però al meu entendre sí que podem incidir a nivell local i en aquest sentit. Caldria aplicar una triple política: mobilització ciutadana en contra de les retallades insostenibles; foment de la formació, l'ocupació de qualitat i de l'economia local; i potenciació de noves pràctiques solidàries com ara els bancs del temps o els mercats de l'intercanvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada