Les qüestions protocol·làries i el risc de la professionalització de la política

Aquest dilluns, 28 de març, la gent d'Stic.cat, promotors de la trobada virtual a través de Twitter que se celebrarà entre els caps de llista a les eleccions municipals a Girona el 2 de maig, van organitzar una presentació amb els candidats i candidates que hi participaran. Abans que res més vull felicitar aquest col·lectiu per la iniciativa: és tot un encert utilitzar les eines 2.0 per apropar la política als ciutadans i per fomentar el debat i l'intercanvi d'idees.

L'acte es va convocar al costat del Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, pels volts de les 11 del matí, i un servidor hi va assistir-hi en representació de la CUP. Convé dir que ser present a l'acte em va suposar un important esforç perquè la franja horària triada era laboral, i vaig haver de fer mans i mànigues per ser a 3/4 de 12 al Saló, a la plaça del Vi. Vaig arribar esbufegant i de cop i volta em vaig trobar encerclat de càmeres, clics i gravadores que frisaven per immortalitzar la imatge de tots els candidats i candidates al voltant del plafó de la twittervista, que és com s'anomena la iniciativa. Un cop feta la fotografia i les presentacions es va iniciar una mena de ritus: bromes i comentaris entre candidats, l'omnipresent refrigeri...

Reconec que a mi els actes protocol·laris em causen un cert nerviosisme, no em trobo gaire còmode en determinats ambients, moltes vegades massa endogàmics. Tot el que envolta la política "oficial", municipal en aquest cas, té importants tics gremialistes, corporativistes; i val a dir que l'asfixiant institucionalització i professionalització que pateix aquest àmbit ha accentuat aquesta tendència. És precisament aquesta degeneració del que hauria de ser la política institucional, el que ha provocat l'allunyament dels polítics envers de la realitat quotidiana de la immensa majoria de la ciutadania, i és una de les causes més clares de la desafecció que vivim actualment.

Convé tenir clar que l'activitat política requereix dedicació i sacrifici, i que més enllà de paraules i consignes cal una eficaç capacitació tècnica i sobretot vocació. I això és precisament el que jo entenc que ha de ser la política: més vocació i sacrifici, i menys protocol i parafernàlia. Perquè a mi tot el glamur que envolta la política em sembla francament prescindible.