El dissabte passat va tenir lloc al mercat setmanal de la Devesa de Girona un acte que va suposar l'escenificació pública de l'acord electoral entre la CUP de Girona i el PDR (Pagesos per la Dignitat Rural). Amb aquesta entesa aquest partit dóna suport a la CUP a les properes eleccions municipals del 22 de maig.
El PDR reivindica la dignitat del món rural i pagès a Catalunya, una realitat que malauradament ha estat maltractada i menyspreada, especialment les darreres dècades amb l'expansió de la Catalunya metropolitana, l'eclosió de les infraestructures i la preeminència absoluta de les formes de vida urbanes.
En el cas de Girona, la dualitat entre la realitat urbana i rural és exageradament asimètrica. Mica en mica la població pagesa del nostre municipi ha anat quedant arraconada i, en certa mesura, marginada. Segons les dades d'Idescat referents al cens agrari (de l'any 1999!) hi havia a Girona unes 21 explotacions ramaderes i 11 d'agràries, amb una disminució del 200% respecte a l'any 1982. Us convido a atrevir-vos a comptar quin és l'actual nivell d'activitat pagesa a Girona. Estic ben segur que amb els dits d'una sola mà podríem comptar el nombre de masies i granges en funcionament.
Aquest desequilibri té un evident impacte en el territori i també en la salut humana. Efectivament, som el que mengem i cada cop amb més freqüència les formes de vida urbanes i contemporànies han trencat el cicle natural. Avui ens alimentem amb productes fora de temporada produïts massivament a milers de quilòmetres, distribuïts a l'engròs a les grans superfícies comercials i consumits acríticament, sense tenir-ne en compte les conseqüències ambientals, socials, econòmiques...
Per això avui les reivindicacions pageses tenen una renovada vigència. Recuperar l'equilibri entre allò urbà i allò rural esdevé una prioritat de la Girona del segle XXI. Per això, retornar protagonisme a la pagesia és avui una necessitat imperiosa si volem realment alimentar-nos adequadament, si volem respectar el nostre entorn i si volem alleugerir la pressió al territori i el medi ambient.
Espais com Sant Daniel, Domeny, Les Hortes de Santa Eugènia, Taialà, els boscos de Palau, l'Avellaneda, etc. no poden continuar amenaçats pel procés inexorable de la periurbanització. Un procés que s'eixampla com una teranyina (autovies, carreteres, variants, pistes, línies elèctriques, gasoductes, projectes urbanístics...) que malmet terres de conreu, que secciona i trosseja camps, marges i boscos, que aïlla el territori i l'antropitza de forma exagerada. Tenim l'oportunitat d'aturar aquest desenvolupament irracional i d'apostar per recuperar el territori, el paisatge i la pagesia.
El PDR reivindica la dignitat del món rural i pagès a Catalunya, una realitat que malauradament ha estat maltractada i menyspreada, especialment les darreres dècades amb l'expansió de la Catalunya metropolitana, l'eclosió de les infraestructures i la preeminència absoluta de les formes de vida urbanes.
En el cas de Girona, la dualitat entre la realitat urbana i rural és exageradament asimètrica. Mica en mica la població pagesa del nostre municipi ha anat quedant arraconada i, en certa mesura, marginada. Segons les dades d'Idescat referents al cens agrari (de l'any 1999!) hi havia a Girona unes 21 explotacions ramaderes i 11 d'agràries, amb una disminució del 200% respecte a l'any 1982. Us convido a atrevir-vos a comptar quin és l'actual nivell d'activitat pagesa a Girona. Estic ben segur que amb els dits d'una sola mà podríem comptar el nombre de masies i granges en funcionament.
Aquest desequilibri té un evident impacte en el territori i també en la salut humana. Efectivament, som el que mengem i cada cop amb més freqüència les formes de vida urbanes i contemporànies han trencat el cicle natural. Avui ens alimentem amb productes fora de temporada produïts massivament a milers de quilòmetres, distribuïts a l'engròs a les grans superfícies comercials i consumits acríticament, sense tenir-ne en compte les conseqüències ambientals, socials, econòmiques...
Per això avui les reivindicacions pageses tenen una renovada vigència. Recuperar l'equilibri entre allò urbà i allò rural esdevé una prioritat de la Girona del segle XXI. Per això, retornar protagonisme a la pagesia és avui una necessitat imperiosa si volem realment alimentar-nos adequadament, si volem respectar el nostre entorn i si volem alleugerir la pressió al territori i el medi ambient.
Espais com Sant Daniel, Domeny, Les Hortes de Santa Eugènia, Taialà, els boscos de Palau, l'Avellaneda, etc. no poden continuar amenaçats pel procés inexorable de la periurbanització. Un procés que s'eixampla com una teranyina (autovies, carreteres, variants, pistes, línies elèctriques, gasoductes, projectes urbanístics...) que malmet terres de conreu, que secciona i trosseja camps, marges i boscos, que aïlla el territori i l'antropitza de forma exagerada. Tenim l'oportunitat d'aturar aquest desenvolupament irracional i d'apostar per recuperar el territori, el paisatge i la pagesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada