dissabte, 2 d’abril de 2011

Escoltant la veu del carrer (II): Germans Sàbat-Taialà

Des de fa molt de temps, la gent de la CUP anem trepitjant la ciutat, visitant barris, carrers, disseminats i sectors del nostre municipi, de Girona. És una manera de conèixer la ciutat des d'una vessant polièdrica: no només els emplaçaments sinó les realitats socials, que en són moltes i molt heterogènies. És una manera de fer política força clàssica, aquesta, un estil que segurament no està gaire de moda en aquests temps que corren, molt marcats per la irrupció de les noves tecnologies i per un creixent pes de la política mediàtica.

Però en tot cas és l'estil que ens agrada practicar a la CUP. I del conjunt de visites n'extrec múltiples conclusions. La primera és que hi ha un evident abandonament d'alguns barris, i una creixent dualitat entre la Girona turística, cèntrica, i la Girona dels barris.

Conec força bé els bé els barris de Germans Sàbat i Taialà perquè hi visc a prop i perquè per motius familiars els visito cada dia. Però desconeixia en profunditat les situacions d'exclusió i les necessitats socials que té el barri. És evident que alguns col·lectius d'aquestes àrees viuen a la ratlla de l'exclusió social, i que la mateixa cohesió del barri i del conjunt del municipi és fràgil.

Per això cal reforçar les polítiques d'atenció social, potenciar el Centre Obert i abocar recursos per tal de canalitzar la situació dels molts joves i sectors socials desafavorits, amb l'objectiu d'invertir tendències i apagar focs que podrien encendre's i esdevenir autèntics problemes socials en un futur no gaire llunyà. No pot ser que reivindicacions justes i antigues que emanen d'aquest barri quedin sempre en promeses incompletes. Cal atendre necessitats socials i actuar, ampliant els equips d'educadors socials, proporcionant mitjans i treballant per la convivència i la cohesió.

L'actual context de crisi obliga a reforçar les polítiques socials, per ètica i convicció Si continuem abocats a aquest procés de retallades imparable ens trobarem que l'espurna de l'exclusió i l'esclat de conflictes socials serà una realitat, a la Girona que tant enamora a alguns i algunes. Si volem una ciutat cohesionada i sense dualitats socials caldrà que el nou govern sorgit de les urnes del proper 22 de maig tingui en compte aquests temes, i que en la confecció del proper pressupost municipal les polítiques socials esdevinguin una prioritat i no s'apliquin noves retallades.