Les passades eleccions municipals de 2007 van ser les primeres que a Girona va sentir-se a parlar de propostes relacionades amb el tramvia. Alguns partits polítics ho defensaven amb més o menys passió i d'altres ho descartaven ja d'entrada.Una de les primeres propostes argumentades era la de l'enginyer Jordi Alegre, que plantejava un traçat de tramvia mixt entre l'àrea urbana de Girona i part de les comarques gironines. Una anys més tard el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, amb el Conseller Joaquim Nadal al capdavant, va incorporar la idea del tren-tram al Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines; també la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic va publicar un estudi amb els avantatges d'implementar un tramvia a l'àrea urbana de Girona.
El que és ben clar és que a la nostra ciutat, a la nostra àrea urbana i a les comarques gironines arrosseguem molts dèficits en mobilitat i hem comès l'error d'apostar cegament per la mobilitat en carreteres. Un model que no para d'engolir territori, d'emetre emissions de Co2 i d'acumular ineficència.
Davant d'això l'aposta del tren-tram s'erigeix com un model sostenible, que democratitza la mobilitat, que respecta el territori i universalitza l'accessibilitat de la ciutadania. Un model al servei de les classes populars i la ciutadania, que diversifica l'oferta de transport públic. Espero que aquesta campanya que està a punt de començar sigui l'àmbit definitiu en què es decideixi que els gironins i les gironines apostem pel futur, la sostenibilitat i la mobilitat lliure d'emissions: que decidim tren-tram.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada