El dret de vot, de la teoria a la realitat

Històricament, l'esquerra en general ha defensat el dret de vot de la població nouvinguda, perquè és un dret ciutadà fonamental i perquè és de justícia. A l'altre cantó de la balança, la dreta, especialment la més reaccionària, ha fet campanya activa en contra dels i les nouvingudes, oposant-se als seus drets amb demagògia i falsedats, amb l'objectiu de criminalitzar i estigmatitzar.

Voldria a continuació explicar breument la història d'un amic meu que penso que il·lustra molt bé a tall d'exemple el que pretenc denunciar. No esmentaré el seu nom ni en donaré referències directes, quedem en que pot ser qualsevol de les moltes persones que es troben en la seva situació. Fa una dècada va arribar a Catalunya, carregat de somnis, projectes i il·lusions. De molt jove va començar a treballar en feines diverses i dures fins que va aconseguir estalviar uns calerons (3 anys de feina, que aviat és dit) que li van permetre estudiar la carrera que ell somniava.

Llavors es va abocar als estudis i ho compaginava amb altres feines; en tot aquest temps va aprendre correctament el català i sempre ha exercit com a català, de la manera més natural i senzilla. Utilitzant la llengua, la seva nova llengua, això que malauradament molts catalans de soca-rel ja fa temps que no fan. Fet i fotut s'ha tirat 10 anys treballant a Catalunya, pagant els seus impostos aquí, parlant i defensant el català i fent tasques de mediació: una tasca imprescindible en la societat catalana complexa del segle XXI, que hauriem d'agrair com a país.

I vet-ho aquí que el meu amic ni pot votar ni pot ser elegible perquè no té la nacionalitat espanyola. En canvi un ciutadà espanyol posem de Cuenca o de Toledo pot votar a Catalunya quan li plagui, sense parlar ni un bri de català. És d'una absurditat ridícula: els milers de nous catalans no es mereixen un tracte així, injust i grotesc.