Avui he decidit fer un breu parèntesi i no escriure res de política. Per això vull rememorar un dolç moment que vaig viure ahir a la tarda a la riba del Ter, entre el nou aiguamoll de Santa Eugènia i les hortes. En un racó humit i fresc, arrecerat enmig d'un saüquer ufanós a prop d'un petit braç del riu Ter, hi havia amagat un exemplar de rossinyol que feia esmolats refilets, d'aquells que els mascles d'aquesta espècie interpreten a tota pastilla aquests darrers dies d'abril.El cant potent d'aquest petit ocellet, amarronat i de mida discreta, és un goig per a l'oïda. Sentir-lo en tota la seva esplendor equival a acaronar el plaer de la contemplació artística; la calma de l'esperit s'imposa i la comunió amb la natura s'esdevé amb força.
Aquests dies si us passegeu pels indrets més recòndits, i a vegades més propers, del nostre municipi i pareu l'orella segur que el sentiu, al rossinyol. Ja sigui passejant a prop de l'avinguda de França i les ribes del Ter, arran del carrer caputxins de les Pedreres, a tocar de la Marfà, a la riera Bullidors a l'alçada del CAP de Taialà o a mil racons més de la nostra ciutat. Segur, segur, el rossinyol us delectarà.
Per això és tant important preservar racons i aturar la bogeria especulativa, l'orgia de les infraestructures a tort i a dret. Hem de preservar hàbitats i espècies o perdrem joies i riquesa. Vaja! no volia parlar de política i al final ho he acabat fent. Potser sigui que tot és política, en el fons?
2 comentaris:
No, no és que tot sigui política el problema és que els polítics ("alternatius" inclosos) sempre teniu al cap la política. Ai, qui fos rossinyol!
Potser tens raó, però si deixéssim fer a especuladors i desaprensius no quedaria ni un sol racó on els rossinyols hi poguessin cantar. Tot i així de vegades cal arrecerar-se en espais on no hi penetri res, ni la política ni la ideologia ni la religió....només les emocions i el cor.
Publica un comentari a l'entrada