La lluita per arribar a final de mes

La pujada de l'IPC de fins a un 2,6% el passat mes de març no fa més que collar les malmeses economies de les classes populars. L'encariment de serveis bàsics com l'electricitat, el gas, el telèfon, l'aigua, el transport o combustible està posant contra les cordes a moltes famílies que han de fer front a despeses derivades de la llar (hipoteca, lloguer), fills, alimentació, vestir, impostos, etc.

I que consti que no em cal esperar a veure les xifres de l'IPC o l'atur per constatar-ho, perquè jo mateix (i em sembla que a la majoria de lectors del blog els passa el mateix) ho visc en el meu dia a dia. A casa treballem tots dos i un cop hem pagat tots els rebuts i administrat els recursos per fer front a les despeses fixes hem de filar molt prim. Tot i així els 30 dies se'ns fan molt llargs. Pels volts del 20 de cada mes entrem en la fase més complicada, perquè les despeses es multipliquen i queden molts dies per cobrar la nòmina.

I així anem fent, com milers i milers de famílies catalanes. Tanmateix sóc plenament conscient que el meu exemple no és dramàtic, i que la situació de moltes famílies que han quedat ofegades econòmicament per culpa de l'atur (que malauradament continua augmentant), les despeses diàries i les retallades socials supera amb escreix l'exemple que he descrit.

És evident que els sectors més febles són els que més pateixen els efectes d'aquesta crisi (que ja ve de lluny) i que la pressió fiscal que patim els catalans i catalanes és un greuge afegit que encara afegeix més pressió a les malmeses economies familiars.

No crec en receptes miraculoses per sortir d'aquesta situació, però avançar cap a la plena sobirania econòmica de Catalunya, enfortir les prestacions socials i els serveis públics, potenciar l'ocupació de qualitat i alleugerir la pressió econòmica a les famílies segur que ajudaria a millorar la qualitat de vida i la cohesió social d'aquest racó dels Països Catalans.