divendres, 8 d’abril de 2011

Escoltant la veu del carrer (III): Mas Ramada

Que la ciutat de Girona porta molts anys donant l'esquena al sector est de la ciutat és tant evident com que els mateixos veïns de Mas Ramada se senten discriminats i menystinguts per part de l'ajuntament.

Vull convidar als lectors d'aquest blog a conèixer aquest barri, delectar-se amb el seu entorn natural, gaudir de l'ambient que s'hi respira i sobretot a deixar prejudicis i tòpics arraconats. La ciutadania d'aquesta zona de Girona es mereix se tractada com la de qualsevol altre barri, i per això cal atendre les seves demandes i reivindicacions, que em semblen justes i raonables. Però també cal que el conjunt de sectors i àrees de la ciutat facin un esforç de solidaritat envers aquest barri.

Aspectes com la connectivitat, el servei de neteja, l'educació, l'accés a la cultura, l'esport, la qualitat de vida, la seguretat al barri, les drogodependències, els espais públics infantils, la mateixa convivència, etc., presenten molts dèficits a Mas Ramada i al conjunt del sector est de la ciutat (Vila-roja, Grup Sant Daniel, Font de la pólvora). Personalment no considero que la neteja sigui el principal problema que té Girona, però em sembla injust que mentre determinats barris cèntrics i privilegiats de la ciutat rellueixen i brillen, d'altres sectors de la ciutat on hi viuen classes populars i treballadores no tinguin dret a gaudir d'un entorn urbà net i endreçat.

Fa molt de temps que considero seriosament que alguns barris de la ciutat estan excessivament abandonats, i trepitjant la ciutat pam a pam ho constato cada cop amb més força. No sóc persona de promeses fàcils i cal ser conscients que amb un pressupost de poc més de 100 milions d'euros no es poden fer miracles des de l'Ajuntament, però sí que tenim l'oportunitat de capgirar tendències i esforçar-nos a millorar la qualitat de vida d'uns barris que son tan gironins com el call jueu o la plaça de Sant Agustí.