Acció, reflexió: el consell d'en Joan Surroca

El món avança i es transforma i la història contemporània és farcida d'episodis i convulsions que han fet progressar i avançar la humanitat, els països, les ciutats, els municipis. En una interessant xerrada impartida el passat dimarts a Girona per l'activista, humanista, cristià i revolucionari català Joan Surroca, sobre el decreixement i l'evolució de la societat al segle XXI, vaig tenir l'ocasió d'escoltar les reflexions d'un savi de la seva talla i autoritat moral, tot un referent per a les generacions més joves que hem crescut a partir de la transició.

La història de la humanitat és la història dels moviments, col·lapses, convulsions i esperances. Venim de lluny i el feudalisme va quedar superat pel mercantilisme, i aquest pel capitalisme, i és evident que aquest també quedarà obsolet i esdevindrà quelcom nou, més aviat o més tard. La mateixa Revolució Francesa és l'eclosió d'un nou món que desborda les fronteres de l'Antic Règim, un sistema que no va ser perfecte, però que va permetre a la humanitat fer un salt endavant i emancipar-se.

Actualment vivim temps complexos: l'actual sistema capitalista s'ha convertit en un model farcit d'injustícies, de degradació ecològica, d'abusos i enormes desigualtats. Un model que propugna el creixement il·limitat del PIB i el culte a l'economia del creixement, l'acumulació i un consumisme malaltís que s'ha convertit en la nova religió del tombant de segle, i d'aquest nou segle XXI que ja ha engolit la primera dècada. Ens dirigim cap a un abisme, el planeta resisteix però està ja per sobre de la seva mateixa biocapacitat.

Sigui com sigui ens pertoca plantejar alternatives i convertir-nos en activistes d'aquest nou canvi que ha de venir. Tothom sap que jo propugno un model, una via per arribar a aquest canvi, basat en l'estratègia de la Unitat Popular i en la necessitat d'activar la mobilització com a motor de canvi, la clau que ens ha de permetre avançar i bastir espais de ruptura amb l'antic model que ens lliga al creixement il·limitat i perpetua les desigualtats. I la tradició militant, el bagatge revolucionari del segle XX és una herència que reivindiquem, i de la qual els i les militants de la CUP i l'esquerra independentista som deutors.

Però convé escoltar també la veu de la reflexió i l'experiència. Veus autoritzades com la de Joan Surroca ens ha de fer tocar de peus a terra, les revolucions son necessàries i hem de treballar per potenciar-les, però no podem ser tant ingenus de creure que les coses on tan senzilles. Per això ens cal escoltar la veu de l'experiència i formular propostes, i sobretot treballar durant molts anys per trobar la manera de construir una alternativa viable i arrelada. El consell d'en Joan Surroca ens pot ajudar, igual que la de molts referents (Arcadi Oliveres, Xirinacs, Jaume Soler, Sebas Parra...)

En tot cas, a nivell de Girona ciutat, des de l'espai local en el qual ens desenvolupem, podem treballar per tirar endavant algunes propostes amb les quals capgirar la realitat. Iniciatives que s'han de combinar amb una acció generar de mobilització ciutadana, en espais plurals i amplis que ens ajudin a plantar cara, a construir un contrapoder i a posar les bases per superar l'actual i injust model econòmic i social. Només amb una unitat popular plural i allunyada de dogmes i sectarismes podrem fer front a l'actual ofensiva neoliberal. Hagueu aquí algunes de les propostes de la CUP de Girona en aquest sentit:

1. *Crear un cens de pisos buits a la ciutat de Girona i augmentar la borsa d'habitatges municipals a través de l'usdefruit.
2. *Treballar perquè Girona aculli una edició del Fòrum Social Mundial pel 2013
3. *Impulsar la XES (Xarxa d'Economia Social) a Girona, una xarxa de cooperatives que treballen en diferents àmbits (solidaritat, energia, serveis socials, finances ètiques...) amb la voluntat d'esdevenir un contrapoder popular i una alternativa al model imperant a l'hora de crear llocs de treball, facilitar l'accés al crèdit, compartir serveis i recursos...
4. *Impulsar les comunitats d'aprenentatge a les escoles i augmentar la participació del conjunt de la comunitat educativa i el teixit de barri en l'educació, entès com a motor de cohesió social i inclusió.
5. *Replantejar l'escola d'adults per tal de posar fi a la saturació.
6. *Crear un cordó sanitari contra les retallades socials i laborals i apostar per la remunicipalització d'alguns serveis.