Avui dimecres 11 de maig amb el número 4 de la llista de la CUP, Biel de Montserrat, hem fet una passejada pel Barri Vell amb l'objectiu de continuar coneixent a fons aquest emblemàtic barri de la ciutat.
Ja fa molt de temps que observem el barri, que escoltem la veu de veïns, entitats i comerciants, i el que veiem i escoltem confirma allò que ja sabíem: que el model de Barri Vell que s'està impulsant des de l'Ajuntament és un model de cartró pedra, un escenari temàtic vinculat a un model de turisme de masses, un model que aposta pel diner fàcil i que arracona el teixit veïnal.
Aquests dies de Temps de Flors podem veure com les riuades de turistes es miren les façanes boniques. Però més enllà de façanes i itineraris turístics hi ha tota una realitat urbanística i humana que necessita un tomb.
No pot ser que al Barri Vell hi hagi tants habitatges buits, tants comerços amb dificultats per tirar endavant; no pot ser que el Barri Vell visqui un nou procés de gentrificació que expulsi població vulnerable, que buidi més pisos i que tanqui comerços i serveis necessaris per viure al barri. No pot ser que el barri pateixi una nova transmutació elitista i que franquícies i restaurants de luxe pensats pels turistes s'instal·lin al Barri Vell i desplacin comerços i entitats arrelades al barri.
Xerrant amb la gent del Barri Vell gironí ens n'adonem fàcilment de com n'és de difícil resistir aquest lent procés, que enllaça amb els anys d'especulació immobiliària i ens converteix aquest patrimoni únic en un continent buit de contingut.
Ens cal invertir la tendència. El nostre estimat Barri Vell necessita un Pla de Xoc: rehabilitació d'habitatges, instal·lació d'ascensors als edificis i un comerç de proximitat i servei, que esdevingui útil a veïns i veïnes (ja n'hi ha prou de tanta botigueta de disseny!). Places i carrers per viure-hi, un nou equipament cívic (se li digui Ateneu, Centre Cívic, Centre social o com es vulgui), aprofitem la Casa Pastors i remodelem d'una vegada per totes el Modern. Estudiem la possibilitat d'ubicar una escola bressol al barri, fins i tot una escola. Està molt bé tenir administracions i seus d'empreses però pensem també en la gent i en els serveis que aquest barri únic al món necessita. La Declaració de Patrimoni de la Unesco ens pot ajudar a combatre l'especulació, però també ens pot massificar encara més el turisme, per tant: compte.
Recomano als candidats i candidates que passegin pel Barri Vell, que escoltin la seva gent, i que ho facin sobretot quan hagi acabat aquesta llarga campanya. El Barri Vell de Girona, aquesta joia patrimonial i humana, necessita polítiques a llarg termini, feina i inversions de futur.
Ja fa molt de temps que observem el barri, que escoltem la veu de veïns, entitats i comerciants, i el que veiem i escoltem confirma allò que ja sabíem: que el model de Barri Vell que s'està impulsant des de l'Ajuntament és un model de cartró pedra, un escenari temàtic vinculat a un model de turisme de masses, un model que aposta pel diner fàcil i que arracona el teixit veïnal.
Aquests dies de Temps de Flors podem veure com les riuades de turistes es miren les façanes boniques. Però més enllà de façanes i itineraris turístics hi ha tota una realitat urbanística i humana que necessita un tomb.
No pot ser que al Barri Vell hi hagi tants habitatges buits, tants comerços amb dificultats per tirar endavant; no pot ser que el Barri Vell visqui un nou procés de gentrificació que expulsi població vulnerable, que buidi més pisos i que tanqui comerços i serveis necessaris per viure al barri. No pot ser que el barri pateixi una nova transmutació elitista i que franquícies i restaurants de luxe pensats pels turistes s'instal·lin al Barri Vell i desplacin comerços i entitats arrelades al barri.
Xerrant amb la gent del Barri Vell gironí ens n'adonem fàcilment de com n'és de difícil resistir aquest lent procés, que enllaça amb els anys d'especulació immobiliària i ens converteix aquest patrimoni únic en un continent buit de contingut.
Ens cal invertir la tendència. El nostre estimat Barri Vell necessita un Pla de Xoc: rehabilitació d'habitatges, instal·lació d'ascensors als edificis i un comerç de proximitat i servei, que esdevingui útil a veïns i veïnes (ja n'hi ha prou de tanta botigueta de disseny!). Places i carrers per viure-hi, un nou equipament cívic (se li digui Ateneu, Centre Cívic, Centre social o com es vulgui), aprofitem la Casa Pastors i remodelem d'una vegada per totes el Modern. Estudiem la possibilitat d'ubicar una escola bressol al barri, fins i tot una escola. Està molt bé tenir administracions i seus d'empreses però pensem també en la gent i en els serveis que aquest barri únic al món necessita. La Declaració de Patrimoni de la Unesco ens pot ajudar a combatre l'especulació, però també ens pot massificar encara més el turisme, per tant: compte.
Recomano als candidats i candidates que passegin pel Barri Vell, que escoltin la seva gent, i que ho facin sobretot quan hagi acabat aquesta llarga campanya. El Barri Vell de Girona, aquesta joia patrimonial i humana, necessita polítiques a llarg termini, feina i inversions de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada