Nervis i il·lusió

Falta menys d'una hora per tancar els col·legis electorals i a partir de les 8 començarà el recompte de vots. Admeto que ara mateix una barreja de sensacions s'està apoderant de mi: nervis, il·lusió, esperança... No sé que passarà, però el que si que sé és que ha valgut la pena arribar fins aquí. Tantes hores de lluita, de militància, conèixer tanta gent i tan maca, ha valgut la pena.

D'aquí a unes hores s'aclariran els dubtes i ja tindrem dades reals i fiables: llavors serà el moment de fer valoracions. Tot i així estic plenament convençut de que serem prou forts com per seguir treballant per canviar les coses; perquè la nostra ciutat, Girona, necessita de gent ferma i amb compromís per seguir avançant. No m'agrada massa el futbol però faré un petit símil futbolístic: crec que a la política hi ha massa Mourinhos i falten més Guardioles. Evidentment que la política és molt més complexa que el futbol però crec que un estil de treball basat en la humilitat, el rigor, la feina constant i silenciosa, així com defugir certes formes i ambicions ens pot ajudar a intentar millorar les coses.

Voldria agrair públicament a totes les meves companyes i companys de la CUP el seu esforç, el seu coratge, la seva gran talla humana i militant. Sense ells res hauria estat possible. Gràcies a ells hem fet una campanya participativa i de proximitat. Gràcies amics i amigues, arribar fins aquí amb vosaltres ha estat fantàstic!