Parlem del tramvia?

Vivim moments de crisi, de canvi, d'incerteses. La caiguda de l'activitat econòmica, la fallida del model productiu i la fi de l'època de vaques grasses ens ha fet retornar a la crua realitat. En el nostre cas, Girona, amb un atur que voreja el 15% i amb una economia basada en els serveis que no genera prou ocupació, podem dir que les coses són crues per molta gent.

Però ja se sap que en temps de canvi i de crisi és quan es poden produir sotragades per avançar, per millorar. Estic convençut que l'actual model de mobilitat basat en el paradigma del vehicle privat és insostenible (una herència del model productiu i econòmic vigent), sense futur, i estic crec que l'atzucac econòmic en què ens trobem ens pot ajudar a modificar el paradigma.

La nostra ciutat es troba a l'epicentre de les comarques gironines, unes comarques que fins no fa tants anys estaven connectades ferroviàriament a través dels carrilets i d'una xarxa de rodalies i trens de llarg recorregut projectades fa un segle. I paradoxalment en ple segle XXI ens trobem que d'una banda hem perdut quilòmetres de vies (desmantellament de la xarxa de carrilets) i d'altra banda amb una xarxa de rodalies poc eficient, lenta i escassament competitiva. Un sistema ferroviari que no pot competir amb la carretera i el vehicle privat, un sistema de rodalies antiquat i ineficient.

La CUP de Girona incorpora al seu programa estudiar una proposta de tren tramvia per Girona i la seva àrea metropolitana. Una proposta, aquesta, que no ha ideat la CUP sinó que ja fa temps que cueja. En el nostre cas hem decidit incorporar una proposta feta pel geògraf Joan Lloret, llicenciat per la UdG. En Joan Lloret ha presentat un treball elaborat en el qual defensa que l'opció del tren-tram (un híbrid amb trams urbans i d'altres d'interurbans) és perfectament viable en termes d'àrea metropolitana de Girona.

Proposa desenvolupar un primer tram en un punt imprecís ben endins del municipi veí de Salt en direcció  a Girona. El recorregut començaria en un punt imprecís del Passeig d'Olot, avançaria en línia recta travessant els barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i l'Eixample i un cop a Emili Grahit faria un gir de 90 graus per arribar fins a la plaça Marquès de Camps, passant per la futura estació intermodal. Argumenta que l'elevada densitat de població d'aquest recorregut garantiria l'èxit d'usuaris d'aquest primer tram i que posteriorment es podrien estudiar nous perllongaments fins a conformar una xarxa de recorreguts que en un futur interconnectes l' àrea metropolitana.

Sabem que aquest és un projecte complex, i que ha de ser fruit d'una aposta estratègica, a llarg termini. És moment, doncs, que comencem a posar les bases per el debat, i que tots plegats sapiguem donar els arguments necessaris per generar corrents d'opinió majoritaris, favorables a una infraestructura que significaria un pilar essencial per l'avenç cap a un model de mobilitat sostenible, racional i més respectuós. La democratització de la mobilitat, la universalització de l'accessibilitat, la vertebració del territori i la superació del paradigma de la mobilitat basada en la carretera i l'ús indiscriminat del vehicle privat son elements a treballar i malgrat l'elevat cost econòmic d'aquesta infraestructura ens convé planificar en termes de futur i pensar en les futures generacions,més enllà de partidismes, tacticismes i altres misèries de la política.