dijous, 19 de maig de 2011

Temps de crisi, temps de revolta, temps de democràcia

Les protestes s'estan escampant i avui arribarà a Girona en forma d'acampada a la plaça del Vi. El cúmul de situacions injustes i incongruents que genera aquest sistema capitalista està generant alhora una reacció popular en molts indrets d'Europa.

Aturats i aturades de llarga durada, hipoteques cares, desnonaments, augment del nivell de vida, rescats del sistema financer amb diner públic... tot plegat ha fet vessar el got i la indignació popular ha esclatat en forma d'acampades, cassolades...

La revolta és un recurs que tenim les classes populars per dir que ja n'hi ha prou, i és evident que la reestructuració en què es troba actualment el capitalisme està generant moviments i iniciatives que busquen donar alternatives. Tanmateix és evident que la munió de gent concentrada és molt heterogènia i diversa i no respon al clixé tradicional de grups antisistema o polititzats.

En aquest sentit jo crec que és molt important que ni partits polítics ni grups (mal)anomenats antisistema organitzats es dediquin a instrumentalitzar la protesta. Per uns segur que serà massa reformista i tova, i per d'altres serà massa radical. La revolta popular té recorregut per fer per si sola i el conjunt de moviments polítics, sindicals, cívics... en tot cas s'hi ha d'afegir, sense entorpir ni instrumentalitzar.

Espero però que el sistema capti el missatge i que la democràcia no desallotgi les protestes perquè em semblaria un flac favor a la democràcia, que ha d'aprendre a conviure amb aquells i aquelles que qüestionem el sistema capitalista. Per tant tot el meu suport als concentrats. Els encoratjo a seguir lluitant perquè les coses no les canviem només els partits polítics sinó que hem de ser tots plegats els qui transformem la realitat que ens envolta.

2 comentaris:

Fénix ha dit...

No hi estic d'acord, en part.
Aquestes protestes ja estan instrumentalitzades.
Si l'EI no es fixa un horitzó davant d'elles, cauran en el no res, com moltes altres lluites precedents.
El que necessiten aquestes protestes és política. Necessiten ser polititzades, orientades, marcades amb objectius clars.
Si no, tots els esforços de molta gent que es mobilitzar per 1a vegada no hauran servir per a res.

A Barcelona, que és la meva realitat ara per ara, aquesta lluita ha d'abandonar la plç Catalunya, per arrelar-se als barris. Així s'aconseguiria afavorir una estructura de participació popular, veritablement democràtica i potencialment revolucionària.

De totes maneres, ja anava sent hora, almenys, d'indignar-se...
Ara, a fer política!

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Jo he viscut situacions d'aquest tipus moltes vegades, l'última va ser el 2002, amb els moviments antiglobalització.

Tanmateix jo penso que d'entrada és positiu que la gent es revolti, gent jove, gent de totes edats, gent despolititzada que per primer vegada es mobilitza, i crec que no és bo que els col·lectius més organitzats actuem amb paternalisme i amb voluntat de tutelar el procés. Les coses tenen el seu recorregut i discrepo per exemple d'alguns col·lectius que intenten aprofitar-se d'això electoralment. Si tot aquest moviment es converteix simplement en un eteri moviment juvenil de grups antisistema vinculat a una forma d'oci quedarem en no res.Cal que gent de tot tipus: jubilats, aturats, petits empresaris, treballadors...i també joves, evidentment! participin i qüestionin el sistema.

L'Esquerra independentista, que és un moviment molt antic i amb molt de recorregut ha de ser intel·ligent i no entorpir les coses, nosaltres hem de continuar fent la nostra feina, que no és cap altra que treballar, lluitar i mobilitzar-nos, als barris, als centres de treball, en defensa del territori, de la llengua, la cultura.... Crec que seria un error greu intentar aprofitar-se d'això electoralment ( com ja està fent algun grup) La nostra lluita ve de lluny i continuarà i potser, només potser, si ho sabem fer bé i no som sectaris ni paternalistes, alguns dels revoltats s'unirà a la nostra lluita, una lluita de molts anys per davant.