Resum del Ple del 12 de juliol. Cartipàs o pacte de governabilitat?

Ahir, dimarts 12 de juliol de 2011 els meus companys i jo vam assistir al Ple d'aprovació de Cartipàs que es va celebrar a Girona. Era el nostre primer Ple més o menys ordinari, i més enllà del protocol i dels punts de l'ordre del dia a aprovar vam tenir la sensació de trobar-nos en un món que no és ben bé el nostre. El militant de la CUP Toni Rico en fa una crònica molt interessant al seu blog, digne de ser llegida a fons perquè convida a la reflexió crítica, tan necessària en aquests temps de desafecció.

La qüestió és que tant jo mateix, com la regidora Anna Pujolàs i el regidor Carles Bonaventura (militant de Reagrupament) vam quedar ben perplexos per tot plegat. A nosaltres se'ns havia dit al llarg de les darreres setmanes que el Ple d'ahir era per aprovar el nou Cartipàs municipal, l'eina que estructura l'ajuntament, les àrees, regidories... Nosaltres feia dies que havíem fet arribar al nou Alcalde de la ciutat de Girona un plec de condicions per negociar el nou Cartipàs i arribar a un acord, molt probablement una abstenció crítica.

No compartíem la proposta inicial que el grup municipal de CiU ens va fer arribar fa uns dies, i vam decidir traslladar-li les nostres propostes i demandes, lògicament molt diferenciades perquè són molts els punts programàtics i ideològics que ens separen. Principalment hi havia quatre eixos principals en els quals discrepàvem i discrepem: 1) La qüestió de les àrees: àmbits com medi ambient i participació perden pes i urbanisme se supedita a una àrea de promoció econòmica. Molt significatiu, tot plegat. 2) La figura del gerent, que en aquest cas serà un càrrec nomenat per l'Alcalde i que percebrà una quantitat superior als 70.000 euros anuals: amb els temps que corren i amb uns serveis socials saturats no ens sembla una decisió gaire encertada aquest sou VIP. 3) Les percepcions generals de càrrecs i regidors: nosaltres demanàvem una rebaixa, un gest de cares a l'opinió pública. 4) El model gerencial: demanàvem que siguin regidors electes qui desenvolupin tasques polítiques, i que si hi ha d'haver personal tècnic, que superi uns mínims criteris selectius. He de dir que encara ahir no havíem rebut una resposta formal (al marge que aquesta sigui negativa).

Tanmateix, ahir a primera hora del matí vam saber a través de la premsa digital que el PP i CiU havien arribat a un "acord marc" de governabilitat, que facilitaria d'una banda l'aprovació del Cartipàs presentat per CiU i de l'altra establir marcs de col·laboració en diferents temàtiques de ciutat. A continuació ens assabentàvem que el principal grup de l'oposició, el PSC, també arribava a un acord amb CiU, més o menys en la mateixa línia, i que el gest de Pia Bosch seria recompensat amb la figura de Cap de l'Oposició i amb un tercer assessor adscrit al seu grup municipal.

Uns en diuen acord marc i d'altres en diguem pactes: el nom no fa la cosa i la qüestió és que aquest acord o pacte és d'un gruix considerable. Fins i tot en alguns aspectes hi puc estar d'acord, com ara en la necessitat d'impulsar un Pla d'Ocupació juvenil o en la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció del Pla de Mobilitat que necessita Girona i el conjunt de l'àrea metropolitana. Però caram, em sembla que parlar-ho abans hauria estat un detall.

Sigui com sigui a Girona s'ha reeditat un altre tripartit, nou i per estrenar. Una estranya combinació que sota l'excusa de la governabilitat teixeix una aliança d'interessos inèdita fins avui a Girona. En definitiva s'ha escenificat un nou bloc constitucionalista, ben majoritari, això sí. Un bloc que simbolitza la Girona més conservadora i immobilista, al qual ens haurem d'anar acostumant.

Vam arribar al Ple un pèl desencisats i un cop va començar el torn de paraules em vaig estrenar en el meu nou rol de portaveu de Grup Municipal. He de dir que no estic gaire acostumat a determinats combats dialèctics i retòrics i si he de ser sincer, ahir vaig suar la cansalada perquè els meus adversaris em superen, i de llarg, en les seves dots retòriques. Tot i així, no em preocupa en absolut aquest desavantatge retòric, és un handicap que porto amb força orgull i no em deixaré arronsar per la tempesta argumental que acostumen a desplegar alguns prohoms de la política. No he vingut a aquest Ple ni a lluir-me dialècticament ni a fer teatre, he vingut a treballar per la meva ciutat, pel meu país, pels barris de la meva ciutat, i no em tallaré ni un pèl a l'hora de pencar i defensar els principis i arguments que l'assemblea de la CUP treballa a fons.

No faré ara una crònica detallada de totes les intervencions, per això us emplaço de nou a visitar el blog d'en Toni, o repassar la premsa, que en fa una crònica rigorosa. En tot cas ahir vaig tenir la sensació de ser al centre de totes les crítiques, i ni als portaveus de CiU, del PP, i del PSC els va agradar els arguments que ahir vam defensar i explicar des de la CUP.

La senyora Veray em va acusar directament d'embrutar la política, i el portaveu de CIU, el senyor Carles Ribas reprovava amb vehemència la meva exposició. No ens acabàvem de posar d'acord en això de la política i la manera d'exercir-la o de concebre la democràcia. Ell partia d'uns apriorismes i jo d'uns altres. Només dir-li que sí, que existeixen noves maneres de fer política, i que mirarem de demostrar-ho al llarg d'aquests anys. Però que no ho podem fer sols, necessitem la ciutadania al nostre costat; i no només per votar-nos cada quatre anys, perquè hi ha milers de ciutadans que han sortit al carrer per reclamar aquestes necessàries noves formes de fer política. Pia Bosch simplement defensava la postura del seu Grup Municipal i el pacte amb la dreta.

El nou alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que compta amb el meu màxim respecte, no només per la seva condició institucional sinó per les seves qualitats humanes, s'estranyava de la perplexitat que vaig expressar en nom dels meus companys i companyes d'assemblea. Simplement vull reiterar que em sembla lògic expressar aquesta perplexitat per uns acords de gruix polític considerable que s'han fet públics per la premsa unes hores abans del Ple. Un Ple que inicialment era de Cartipàs i no per definir i aprovar grans projectes de ciutat.

En tot cas la CUP ve aquí a treballar intensament: ho farem de la millor manera que puguem, i ho fem des de l'oposició. Serem combatius i contundents, rigorosos i estrictes, i oberts al diàleg i als acords de ciutat. Només un petit detall: estaria molt i molt bé que comencéssim a rumiar maneres de superar l'encotillament de la sala de Plens. La política ha de sortir a buscar la gent, i no estaria gens malament fer rodar els Plens per la ciutat, o fer un gran Ple temàtic al Teatre Municipal, obert a la ciutadania. Bé, era només un petit detall.