La retirada del fanal de la plaça del Vi
Ahir al matí vaig veure els operaris enretirar el famós fanal i vaig quedar un pèl descol·locat. Avui, un cop he fullejat els diaris, he arribat a la conclusió que en política sempre s'ha utilitzat el recurs de la cortina de fum. I això és el que ha passat des del meu punt de vista. Estem perdent el temps discutint sobre una immensa parida, i no diem ni mu sobre dèficits més importants que patim a Girona. Per posar un exemple a l'atzar: quantes hores dedicarem a parlar dels problemes del carrer Torrent del barri de Mas Ramada?
La Setmana de la Mobilitat sostenible
Del 22 al 29 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible (SMS), una iniciativa a nivell europeu que ha quedat reduïda a la mínima expressió. Tot plegat ha quedat tant diluït que pràcticament és una anècdota, i el plec d'activitats que es faran a Girona són des del meu punt de vista una simple operació per cobrir l'expedient. Sort en tenen, les administracions, d'entitats com Mou-te en Bici o l'ANG, que continuen dedicant-s'hi amb ganes.
Sóc dels que pensa que cal replantejar aquesta SMS i apostar per reformular-la. L'objectiu no ha de ser cap altre que avançar cap a un nou paradigma de mobilitat, i per això cal plantejar-se mesures de fons. El que origina l'actual sistema de mobilitat insostenible i irracional és el model econòmic vigent, que es basa en el consum massiu i en l'ús indiscriminat del vehicle privat. Per això calen mesures que ajudin a conscienciar la ciutadania que cal capgirar l'actual dinàmica, i no n'hi ha prou en fer setmanes de la mobilitat buides de contingut i carregades de màrqueting ambiental epidèrmic.
Però ens equivoquem si pensem que cal dirigir totes les crítiques en aquest cas a l'equip de govern de la ciutat de Girona perquè l'oposició també hi tenim part de culpa. No hem estat capaços de plantejar mesures amb prou temps i de fer una Setmana de la Mobilitat Sostenible amb cara i ulls. I la ciutat també hauria de pressionar més perquè la mobilitat és un dels principals problemes que tenim a Girona. Necessitem iniciatives més contundents, i accions ciutadanes més agosarades si volem superar l'actual model de mobilitat basat en el vehicle privat, que emet CO2, sorolls, que consumeix territori i que ocupa els espais urbans.
Plens llargs
Arran del darrer Ple a l'Ajuntament de Girona alguns articulistes, opinadors i també la portaveu del Grup Municipal del PSC s'han queixat que el Ple va ser massa llarg i carregós. Vull reiterar la meva postura en aquest afer: hi ha gent que cada dia treballa una pila d'hores (8,9,10...) a canvi d'un salari que amb prou feines ratlla els 1000 euros. Gent que lluita per tirar endavant i per arribar a final de mes. I a mi em sembla un insult que els representants electes a l'Ajuntament de Girona ens queixem perquè un ple que es fa un cop al mes duri 5 hores!!
Si del que es tracta és de facilitar que els ciutadans segueixin els Plens i que no hagin d'empassar-se tantes hores de sessió, replantegem coses: fem dos plens al mes, retransmetem-los per internet i que quedin enregistrats, fem-ne d'itinerants per barris, fem plens monogràfics sobre temes d'interès ciutadà (com per exemple un Ple sobre la crisi obert a la ciutadania al Teatre Municipal, penso). Un dels objectius a aconseguir és que els Plens siguin seguits per la ciutadania, i per això només cal repensar fórmules i obrir canals de diàleg. Per això és vital permetre que entitats i ciutadans participin del Ple, i és relativament senzill compatibilitzar-ho tot.
Que ningú surti amb excuses si us plau, només faltaria que ara amb la que està caient alguns polítics i articulistes es queixin que treballar cinc hores és massa. La CUP no ha vingut a la política municipal a viure del "cuento": portem una pila d'anys lluitant i treballant, i ara continuarem fent-ho, agradi o no agradi.
Ahir al matí vaig veure els operaris enretirar el famós fanal i vaig quedar un pèl descol·locat. Avui, un cop he fullejat els diaris, he arribat a la conclusió que en política sempre s'ha utilitzat el recurs de la cortina de fum. I això és el que ha passat des del meu punt de vista. Estem perdent el temps discutint sobre una immensa parida, i no diem ni mu sobre dèficits més importants que patim a Girona. Per posar un exemple a l'atzar: quantes hores dedicarem a parlar dels problemes del carrer Torrent del barri de Mas Ramada?
La Setmana de la Mobilitat sostenible
Del 22 al 29 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible (SMS), una iniciativa a nivell europeu que ha quedat reduïda a la mínima expressió. Tot plegat ha quedat tant diluït que pràcticament és una anècdota, i el plec d'activitats que es faran a Girona són des del meu punt de vista una simple operació per cobrir l'expedient. Sort en tenen, les administracions, d'entitats com Mou-te en Bici o l'ANG, que continuen dedicant-s'hi amb ganes.
Sóc dels que pensa que cal replantejar aquesta SMS i apostar per reformular-la. L'objectiu no ha de ser cap altre que avançar cap a un nou paradigma de mobilitat, i per això cal plantejar-se mesures de fons. El que origina l'actual sistema de mobilitat insostenible i irracional és el model econòmic vigent, que es basa en el consum massiu i en l'ús indiscriminat del vehicle privat. Per això calen mesures que ajudin a conscienciar la ciutadania que cal capgirar l'actual dinàmica, i no n'hi ha prou en fer setmanes de la mobilitat buides de contingut i carregades de màrqueting ambiental epidèrmic.
Però ens equivoquem si pensem que cal dirigir totes les crítiques en aquest cas a l'equip de govern de la ciutat de Girona perquè l'oposició també hi tenim part de culpa. No hem estat capaços de plantejar mesures amb prou temps i de fer una Setmana de la Mobilitat Sostenible amb cara i ulls. I la ciutat també hauria de pressionar més perquè la mobilitat és un dels principals problemes que tenim a Girona. Necessitem iniciatives més contundents, i accions ciutadanes més agosarades si volem superar l'actual model de mobilitat basat en el vehicle privat, que emet CO2, sorolls, que consumeix territori i que ocupa els espais urbans.
Plens llargs
Arran del darrer Ple a l'Ajuntament de Girona alguns articulistes, opinadors i també la portaveu del Grup Municipal del PSC s'han queixat que el Ple va ser massa llarg i carregós. Vull reiterar la meva postura en aquest afer: hi ha gent que cada dia treballa una pila d'hores (8,9,10...) a canvi d'un salari que amb prou feines ratlla els 1000 euros. Gent que lluita per tirar endavant i per arribar a final de mes. I a mi em sembla un insult que els representants electes a l'Ajuntament de Girona ens queixem perquè un ple que es fa un cop al mes duri 5 hores!!
Si del que es tracta és de facilitar que els ciutadans segueixin els Plens i que no hagin d'empassar-se tantes hores de sessió, replantegem coses: fem dos plens al mes, retransmetem-los per internet i que quedin enregistrats, fem-ne d'itinerants per barris, fem plens monogràfics sobre temes d'interès ciutadà (com per exemple un Ple sobre la crisi obert a la ciutadania al Teatre Municipal, penso). Un dels objectius a aconseguir és que els Plens siguin seguits per la ciutadania, i per això només cal repensar fórmules i obrir canals de diàleg. Per això és vital permetre que entitats i ciutadans participin del Ple, i és relativament senzill compatibilitzar-ho tot.
Que ningú surti amb excuses si us plau, només faltaria que ara amb la que està caient alguns polítics i articulistes es queixin que treballar cinc hores és massa. La CUP no ha vingut a la política municipal a viure del "cuento": portem una pila d'anys lluitant i treballant, i ara continuarem fent-ho, agradi o no agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada