dimecres, 14 de setembre de 2011

Passejant barri a barri: Fontajau i l'aparcament

Abans de començar a escriure sobre el barri de Fontajau i la decisió governamental d'ubicar-hi un aparcament dissuasiu vull reiterar i manifestar públicament que en aquest afer jo no esdevinc neutral, perquè aquest barri és la meva llar i la meva petita pàtria des de fa més de 10 anys.

Com a regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Girona m'he encomanat vàries tasques, i una de les més importants per mi és vetllar pels barris de Girona. Per mi tan importat és el barri de Fontajau com qualsevol altre de la ciutat. Tanmateix, com a veí d'aquest sector i col·laborador esporàdic de l'AV també em veig obligat a bellugar-m'hi. De fet, no és la primera vegada que escric sobre Fontajau.

Actualment el meu barri es troba, des del meu punt de vista, en una mena de cul de sac. D'una banda és una zona relativament nova i a 10 minuts del centre, però de l'altra tenim un barri un xic malmès, en procés de degradació i farcit de barreres.

Només cal fer un volt per la rambla Xavier Cugat per veure l'estat en què es troba: un espai de passeig totalment dur, rugós, agressiu i descuidat. Les zones verdes del barri són principalment un femer farcit de cagarades. Els quatre parcs infantils que hi ha al barri estan majoritàriament desfasats, i el que hi ha a prop del carrer Bluefids ha quedat petit. Caldria renovar el mobiliari i apostar per elements més interactius que fomentin la psicomotricitat i potenciïn el joc entre els més petits.

Si parlem dels edificis que voregen el Pont de la Barca i la rambla Xavier Cugat, l'antiga foneria, podem afirmar que es tracta d'un espai urbà en desús, degradat, amb clars problemes d'insalubritat pel barri. Un cau de gats abandonats i ple de brutícia. Una situació que si l'afegim a l'estat de deixadesa de la vorera que circumda l'edifici ens dóna uns resultats del tot insatisfactoris. Podríem afegir les elevades velocitats de molts vehicles al seu pas per la rambla, i tantes i tantes altres coses que de moment no esmentaré.

Si parlem del solar en qüestió he de dir que l'estat de deixadesa en què es troba no fa més que agreujar la sensació de degradació al barri. L'espai ha d'acollir un equipament de primera divisió: l'arxiu provincial. Però en aquests temps de vaques magres crec que qualsevol ciutadà, sigui o no representant electe, és perfectament conscient que els terminis d'execució es poden dilatar força en el temps. Les propostes de l'anterior equip de govern en relació a aquest espai van haver d'incorporar les demandes del barri, i em sembla just recordar que cal respectar els acords presos. Per això trobo del tot justificat que els nous gestors municipals escoltin els veïns abans de prendre una decisió.

El barri de Fontajau és una autèntica joia, i gràcies a l'esforç, paciència i dedicació de les seves entitats, començant per l'associació de veïns, així com dels comerços que hi fan vida. Des d'aquest punt de vista podem dir que és un barri viu i agradable. Perquè ho sigui més cal que tots ens hi esforcem, començant també pels regidors que governen. Jo, com a veí que en sóc, intento aportar-hi el meu gra de sorra.