Fa uns temps vaig escriure un article al meu blog parlant precisament del meu barri, de Fontajau; un racó que considero que és la meva petita pàtria perquè és on visc i passo gran part de la meva vida.
He titulat aquest escrit que ara enceto amb dos mots que per mi tenen significat i que sovint s'entrellacen. Les pàtries no son ens immutables i eterns; no hi ha res sagrat i tot evoluciona, es transforma i es ramifica, incloses les pàtries. I el barri és aquell lloc amb què ens podem identificar, un espai que projecta identitat local i que esdevé a la pràctica una petita pàtria a mida i escala molt humana. M'agrada reivindicar-me del lloc on visc, i és clar, com a independentista d'esquerres que sóc també reivindico millores i justicia pel meu barri.
Fontajau és actualment, des del meu punt de vista, un barri un pèl abandonat i deixat. Tenim una pila d'espais degradats: els antics barracons de Dret, més tard reconvertits en equipaments cívics. Ara mateix són un solar tancat, brut i amb elements d'insalubritat. D'acord que la construcció a llarg termini de l'Arxiu Provincial solucionarà les coses, però no podem continuar tant de temps amb aquesta provisionalitat. Els entorns de la fàbrica d'embotits i de l'antiga foneria ratllen ja la degradació absoluta. Convido a qualsevol representant del consistori gironí a donar un volt per la rambla Xavier Cugat, cap al final, i a mà dreta veurà que l'espectacle de porqueria acumulada, insalubritat, voreres mig acabades i d'altres perles és de pena.
La mateixa rambla Xavier Cugat té un aspecte deixat, dur, inhòspit... D'acord que les obres del TAV han de passar per aquí i probablement (això espero) hi haurà compensacions i millores en un futur, però ara mateix la veritat és que l'espai no és amable.
Altres elements a millorar són el carril bici del carrer Valentí Almirall, força deixat i amagat i amb poca connectivitat amb el carril bici nou de l'avinguda Josep Tarradellas, o el de Sant Ponç. També el paviment de les voreres laterals de la rambla Xavier Cugat, a prop del carrer Fontajau estan en força mal estat, així com la jardineria, força masegada i pobre.
Un altre element molt problemàtic és l'accés a peu dels vianants que venim de Fontajau fins a l'altre cantó del Ter, la Devesa. El Pont de la Barca és un pont estret, dominat pels cotxes i motos i poc amable i segur pels vianants, que hem de passar per una vorera a tocar de vehicles que agafen velocitats molt agressives, entre d'altres qüestions problemàtiques. Si un vehicle perd el control pot arrossegar qualsevol vianant, és perillós.
Fontajau necessita millores, per la qualitat de vida, per ser un barri més digne i habitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada