No disposo de dades per il·lustrar correctament l'evident evolució a l'alça de l'obertura de restaurants a la ciutat de Girona, especialment en l'àmbit del Barri Vell. A l'espera que arribin aquestes dades em disposo a convidar als lectors i lectores d'aquest blog a fer un exercici ben simple: passejar-se per diferents carrers del Barri Vell i entorns i comptar quants bars i restaurants hi ha, especialment de més o menys recent obertura.Ens trobem al darrer trimestre del 2011, i les recents dades d'atur a la ciutat i al conjunt de les nostres comarques gironines no fan més que confirmar el que ja s'entreveia: que la crisi s'està endurint i està esdevenint cada cop més una depressió, una crisi social de grans proporcions.
Amb aquest panorama no deixa de sorprendre'm l'excessiva (des del meu punt de vista) proliferació de restaurants. Em fa la sensació que la saturació d'oferta comença a ser una realitat i que ens hem dedicat a inflar un sector: el de la restauració, que és molt sensible a la conjuntura econòmica, marcada actualment per una clares tendències negatives.
L'anterior cicle expansiu de l'economia (que es va desplomar el 2008) va estar marcat per una creixent terciarització de l'economia, i va tenir en el boom de la construcció, l'esclat del fenomen Ryan Air, l'explotació de mà d'obra a baixos preus i l'abús d'un turisme de masses cíclic el seus màxim potencial. I en bona mesura aquest context va originar l'eclosió de tanta oferta de restauració.
Però ara que la crua realitat s'imposa, que l'atur creix sense aturador, que l'aeroport Girona-Costa Brava ha passat de tenir 64 destinacions a 23, que l'aixeta del crèdit s'ha tancat, que els treballadors públics tenen els sous retallats, que els ERO assetgen milers de treballadors... potser ha arribat el moment de plantar-se i de ser sincers. Potser ha arribat el moment que l'Ajuntament de Girona faci els deures i tingui més seny a l'hora de concedir llicències municipals per l'obertura de nous restaurants, més que res per protegir la ciutadania, assessorar-la bé i intentar evitar-li banys de realisme sobtats i amb risc de perdre molts quartos.
1 comentari:
Una dada a constatar. Des de que vam obrir el restaurant Vinil el 2006, s'han obert, només a aquesta banda de riu, al voltant de l'Ajuntament, 13 nous restaurants (i potser me'n deixo algun). Sí, a l'estiu, per flors i per Setmana Santa hi ha molt turisme però com passem l'hivern i la resta de mesos tots plegats? Amb l'aigua al coll. Un restaurant a Girona ja no és el gran negoci.
Alícia Martínes (restaurant Vinil)
Publica un comentari a l'entrada