divendres, 2 de desembre de 2011

Cal trencar amb la constitució espanyola

Ahir dijous 1 de desembre a 2/4 de 8 hi havia un acte institucional a la Subdelegació del Govern espanyol, impulsat i oficiat pel subdelegat del Govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets. Un acte d'apologia de l'ordenament jurídic espanyol, en què els poders institucionals de l'estat van fer acte de presència, des del Bisbe fins als militars, passant per regidors, diputats i d'altres càrrecs; tots ells units pel cordó umbilical que els lliga a l'estat.

Per primera vegada en 32 anys l'alcalde la ciutat ha decidit suprimir l'acte institucional que anualment se celebrava a l'Ajuntament de Girona i s'ha absentat de l'acte organitzat a la Subdelegació del Govern de l'estat. Una absència que ha estat suplida per l'assistència a l'acte de l'ultraconservador Jordi Fàbrega, adscrit a Unió Democràtica de Catalunya i Tinent D'alcalde a l'Ajuntament de Girona. Aprofito aquestes ratlles per felicitar a Carles Puigdemont per la seva valenta decisió. Alhora que denuncio el covard paper del Tinent d'Alcalde, Jordi Fàbrega. Creiem que en aquests moments d'incertesa nacional i social calen líders valents i sobretot decisions valentes per plantar cara.

En converses informals alguns representants socialistes m'han dit que van a aquests actes perquè creuen que la Constitució és el marc legal vigent, i que aquesta ens ha permès avançar democràticament. Que creuen en la democràcia i, per tant, per lleialtat i cortesia institucional van als actes de commemoració.

Però des del meu punt de vista aquests arguments no son sòlids. Jo predico un trencament amb la Constitució de 1978, la mateixa que sustenta una monarquia imposada, la mateixa constitució que no va néixer de la ruptura amb la dictadura franquista. La mateixa constitució que blinda i garanteix manu militari la unitat de l'estat i la negació dels Països Catalans com a col·lectivitat. Una Constitució pactada entre militars, jerarques eclesiàstics, oligarques i una burgesia catalana tradicionalment covarda, submisa i monàrquica, quan no directament franquista.

Jo soc nascut l'any 1971 i no vaig poder votar aquesta constitució, que nega el meu país i que només els dos partits espanyols majoritaris poden reformar, i a sobre per erosionar serveis públics! Per tant les reivindicacions històriques de l'esquerra independentista (autodeterminació, república, drets socials, territorialitat de la Nació Catalana...) són plenament legítimes i vigents. I en aquest sentit és molt important avançar cap a una ruptura que ens permeti assolir un marc de democràcia i llibertats, en què tots els projectes polítics es puguin defensar i materialitzar, i l'única fórmula per avançar cap a aquest escenari democràtic és trencant amb l'ordenament jurídic nascut de la reforma del règim franquista: la Constitució espanyola de 1978

Cap dels tres regidors del Grup Municipal de la CUP van assistir a l'acte. I si ho haguéssim fet hauria estat per boicotejar-lo, com hem fet sempre i com continuarem fent-ho. Per això el mateix dia 6 de desembre la CUP i Maulets farem una acció a la plaça Constitució i reivindicarem un cop més el canvi de nom que des de fa anys proposem.