dissabte, 3 de desembre del 2011

Mas Ramada: la Girona dels barris pica a la porta

Un dels eixos principals que sempre ha defensat la CUP ha estat atendre les reivindicacions dels barris de la ciutat, que són molt diversos, heterogenis i complexos. La ciutat és un conflicte d'interessos, un xoc de legitimitats, un espai on conflueixen una gran diversitat de percepcions, necessitats, punts de vista i propostes. Sóc conscient que atendre totes les demandes no és fàcil Però també sóc conscient que la recepta per començar a resoldre els problemes és ben simple i complicada alhora: escoltar i ser a peu de carrer, i això és el que intentem fer des de la CUP, una ingent tasca que requereix constància i vocació de servei a la ciutadania.

Començo una sèrie d'articles dedicats als barris de la ciutat, la majoria dels quals he visitat recentment. Es tracta d'informació que he rebut directament del diàleg amb veïns, de vegades a hores intempestives. Vaig parlar-ne al llarg de la precampanya, però fidel al concepte que la feina es fa al llarg dels quatre anys del mandat i no durant els 15 dies de campanya, torno a parlar de temes que ara conec més bé.

Mas Ramada, barri de treballadors encaixat en el que s'anomena sector Est, una denominació que no agrada als seus habitants. El barri té demandes antigues i problemes vells i nous. Problemes de tràfic de drogues, com a tants d'altres llocs de la ciutat, problemes de transport (la línia 6 de bus no és prou complerta), i d'altres qüestions vinculades a l'educació. La plaça Sebastià Salellas està en mal estat, no disposen de cap parc infantil ni de cap biblioteca al sector, en projecte hi ha l'habilitació d'un punt de lectura, però desconec en quina fase està actualment.

El carrer Barranc es va començar a arreglar però la mala sort va arrapar-se al projecte de rehabilitació: la companyia que feia les obres va fer fallida i per diferents problemes legals les obres han estat empantanegades durant més d'un any. Finalment el problema s'ha desencallat i les obres s'estan realitzant. Fa aproximadament un mes vaig visitar el barri i des de llavors no en sé res més. Properament m'hi tornaré a acostar, amb l'esperança que la cosa avanci. Aprofito aquestes ratlles per felicitar a l'associació de veïns per la seva valentia, determinació, responsabilitat i gran tasca que fa: Girona no seria la mateixa sense ells.