Comissió de seguiment del TAV (i II)

Com ja vaig avançar en l'anterior article, dilluns 20 de febrer l'equip de govern va convocar la Comissió de Seguiment del TAV. Hi vaig assistir en qualitat de regidor a l'oposició. Després de quatre anys d'obres tinc la sensació que l'aixecament de camisa que hem patit els gironins i gironines és cada cop més palès. ADIF ha fet i desfet i a hores d'ara hi ha una pila d'incògnites sobre la taula i un calendari indefinit que s'entreveu llarg i tortuós.

Recordo que al començament de les obres d'aquest monstre anomenat TAV, hi havia qui argumentava que Girona entraria en un projecte sense data d'acabament i que probablement la ciutat restaria empantanagada més d'una dècada. De moment ja n'hem passat gairebé mitja i el merder que tenim organitzat a la ciutat dibuixa una escenari de dilatació en el temps que realment fa feredat. I es confirmen els auguris visionaris que van vaticinar-se fa uns anys.

Ens deien que tot era progrés, que tot era una meravella, que només quatre ecologistes sonats ens podíem oposar al TAV i que no emboliquéssim més la troca, que el TAV portaria progrés, benestar, economia, modernitat i no sé quantes coses més a Girona. Però de moment ens ha portat quatre anys d'obres insuportables, pols, soroll, desdibuixament d'espais urbans i verds, i una pila d'incògnites a curt i mitjà termini.

El sector nord (Fontajau) presenta encara moltes incògnites, una zona d'esbarjo i esport desfigurada i un aspecte gairebé lunar, malmès, lleig. Una boca de túnel a mig obrir ocupa la part central del paisatge en aquest sector. El parc central està fet una coca i la plataforma de la futura estació n'hipoteca la recuperació, així com les incògnites i indefinicions de les estacions d'autobusos, del convencional i del TAV, que entre provisionals i definitives ens passarem una bona colla d'anys abans no estigui tot endreçat!

Però si una cosa positiva ha tingut aquest sidral ferroviari ha estat la resposta ciutadana i veïnal, que ha estat exemplar al llarg d'aquests anys. Una resposta ciutadana que sovint ha comptat amb el menyspreu de governants i executors de l'obra. Una dinàmica que no fa més que encoratjar als veïns dels barris afectats, especialment Sant Narcís, a continuar amb la seva infatigable tasca en defensa dels veïns del barri i dels espais urbans amenaçats.

A primers de març hi haurà Fòrum Ciutadà Ferroviari i al maig Audiència Pública. En aquest segon espai hem d'obligar a ADIF a asseure's a la taula i donar les explicacions que el veïnat es mereix: aclarir el tema del tercer rail, concretar terminis d'entrega de les estacions, futur del parc central, compensacions pels espais degradats als barris afectats, tren convencional, estació d'autobusos... L'Audiència Pública de fa un any va suposar un abans i un després pel que fa a les obres ferroviàries, i la del proper mes de maig ha de ser l'AP a partir de la qual ADIF doni la cara i reti comptes davant la ciutadania gironina.