Insubmissió és democràcia!

Avui dimecres 14 de març s'ha desfermat un terrabastall mediàtic a les espanyes que ens ha agafat desprevinguts i ens ha sorprès; no pel to de les declaracions sinó per l'abast de la notícia. La caverna mediàtica s'ha enfurismat de valent arran de la moció sobre la insubmissió fiscal que el Ple de l'Ajuntament de Girona va votar dilluns. Probablement ni en Jiménez Losantos, ni la Rosa Díez ni el mateix president d'Espanya Mariano Rajoy, s'han llegit la moció ni el que aquesta expressava, però és clar, s'hi han pronunciat i ho han fet al més pur estil cavernícola.

S'han limitat a fer el típic i tòpic brot d'anticatalanisme. Visceralitat a dojo i molta cridòria. Tot plegat per l'aprovació democràtica d'una moció argumentada i defensada des de l'estricta democràcia representativa, una fórmula que sens dubte bona part de la caverna mediàtica i política espanyola no ha acceptat.

La moció denuncia la injusta situació fiscal que viu Catalunya i el conjunt dels Països Catalans, i explicita la necessitat d'assolir la plena sobirania, en aquest cas fiscal. Per assolir-la proposa la via de la insubmissió, una via de desobediència que al nostre país i arreu d'Europa s'ha expressat reiterades vegades en múltiples temàtiques.

Recentment alguns ciutadans catalans han decidit plantar-se i declarar-se insubmisos fiscalment, i és en aquest sentit que la moció insta institucions, l'Ajuntament en aquest cas, a donar suport a aquells ciutadans i ciutadanes que opten per aquesta via. I proposa a la Generalitat de Catalunya que habiliti mecanismes i protocols per facilitar que els impostos recaptats tributin a l'Agència tributària de Catalunya. L'acord, per tant, en cap cas vulnera la llei.

Amb tot, nosaltres, que no representem l'Ajuntament perquè no tenim la majoria al Ple, sí que apostem per vulnerar la legalitat espanyola, i tal i com van fer els insubmisos amb el servei militar sí que optem per fer desobediència a les lleis espanyoles. Unes lleis que impedeixen que els Països Catalans es puguin federar, que puguin decidir lliurement el seu futur i que puguin avançar cap a la seva llibertat nacional.