divendres, 13 d’abril de 2012

Declaració de guerra i risc imminent de dictadura

Les recents declaracions de Cristhine Lagarde (Presidenta de l'FMI) recomanant als estats que retallin pensions i allarguin l'edat de jubilació han estat de les més destacables que s'han produït darrerament. En efecte, afirmar que la longevitat posa en risc el sistema econòmic i quedar-se tan ampla és un dels insults més humiliants que es pot fer a una persona. Aquest dard s'afegeix a la deriva erosiva de l'Estat del Benestar que ja fa molt de temps es va iniciar. D'altres perles d'última hora són els anuncis de retallades salvatges que anuncia el govern del PP, o els 10 euros diaris que CiU ens vol fer pagar als usuaris/àries de la sanitat pública en concepte de manutenció (àpats, bàsicament). També hi podem incloure brutals pujades d'impostos i de serveis bàsics com l'electricitat, els aliments o la reforma laboral, les retallades de sou... Les classes populars estem patint un saqueig sistemàtic i un espoli social sense precedents, amb l'agreujant afegit que als Països Catalans la metròpoli ens xucla una pila de recursos.

Tot plegat fa rumiar, i força. Portem molt de temps de retallades (de fet són repagaments perquè els serveis públics els paguem els ciutadans amb el nostre esforç i treball) i desballestament progressiu de l'Estat de Benestar. Però l'ofensiva antidemocratitzadora continua i els titelles polítics al servei del poder econòmic i de les principals institucions de la dictadura financera (FMI, UE...) ens demostren que la sobirania popular reflectida a les institucions nacionals és una simple quimera. Aquesta colla de titelles (encapçalats per la dreta espanyola i catalana) es dedica a aplicar el que els amos dicten. Bé, doncs si no poden fer res perquè els ho dicten tot i des d'aquí no es pot decidir res, suprimim parlaments i llestos, no?

Per si fos poc, un dels ministres del ram, el d'interior (hereu sociològic del franquisme més caspós) vol endurir la legislació i retallar les llibertats públiques i alguns drets fonamentals. El seu homòleg català, Felip Puig, que és un altre hooligan aprenent de dictador, segueix els seus passos i ha declarat la guerra als moviments més compromesos.

És a dir que ens retallen drets, ens aboquen a la misèria econòmica i ens volen prohibir manifestar-nos. Tot en nom d'uns pretesos líders messiànics obsecats en imposar una austeritat salvatge (austeritat que ells no s'apliquen, evidentment). Si això no és l'inici d'una dictadura ja em diran vostès que és. I que no em vinguin a dir que ho fan perquè no tenen més remei. On és la dignitat i el respecte a la ciutadania?

Recomano escoltar i llegir aquest vídeo sobre la dictadura de l'euro i les responsabilitats d'Alemanya en tot aquest procés. El vídeo alerta sobre el passat d'Alemanya i els seus intents històrics de dominar Europa i els paral·lelismes amb l'actualitat. Potser algú dirà que això és demagògia, però ja portem massa temps aguantant aquesta ofensiva i tota paciència té els seus límits. Per això continuarem sortint al carrer, protestant, lluitant, alçant punys, estimant la ciutadania, combatent l'enemic i reivindicant un nou model més humà i proper.

Desconec si això que acabo de dir pot ser susceptible d'esdevenir resistència passiva, i per tant reprimible en funció de les modificacions que els hereus de Franco volen introduir al Codi Penal per tal de castigar als ciutadans que no combreguem amb la dictadura financera i del capital. Si és així, si acabo de cometre un delicte i la policia em vol detenir sóc aquí, esperant-los a casa.

1 comentari:

vacadelamalallet ha dit...

és molt preocupant la mutació de la crisi econòmica en una crisi de la democràcia, el parlament és la única institució capitalista on encara poden actuar les classes subalternes, si perdem això ja no ens queda res.

em creuria el doctor mattias rath si demanés la sortida d'Alemanya de l'euro...