dijous, 12 d’abril de 2012

En defensa de les Fires

Ahir el diari El Punt Avui va publicar un extens reportatge sobre les Fires, que coincideix amb la reobertura del debat sobre el model de festa major gironina. El govern de CiU vol aprofitar l'ocasió per replantejar les Fires i introduir canvis. De moment ha transcendit que es planteja escurçar la festa, de 10 dies a 6 o 7.

La posició de la CUP en aquest tema és clara. Creiem que l'actual model no és dolent, tot i que estem oberts a parlar d'introduir canvis i innovacions. Ara bé, considerem que aquests canvis han de comptar necessàriament amb el suport i consens de les entitats i la Comissió de la Copa. No ens tanquem a debatre, que quedi clar, i aprofitem l'avinentesa per reivindicar la gran tasca que ha fet i fa la comissió de la Copa, un espai de participació imprescindible que ha de continuar viu. Cal tenir en compte que hi ha gent (de la Copa i del mateix Ajuntament) que porta anys esllomant-se perquè la Copa i les Fires siguin possibles i es mereixen tot el reconeixement.

Descentralitzar i apostar pels barris, estendre la festa encara més al Barri Vell, engalanar carrers, fer activitats populars i festives, potenciar la participació i implicació veïnal, donar més facilitats a entitats i associacions per a organitzar activitats... són fórmules que nosaltres sempre hem defensat i hem dut a la pràctica en la mesura que ha estat possible.

Tanmateix no amago una certa desconfiança envers els plans de CiU. Molt em temo que l'equip de govern vol aprofitar el moment per introduir i imposar criteris conservadors i restrictius, com ja han demostrat durant molt de temps amb la seva personal croada contra el consum d'alcohol al recinte de les barraques. Si aposten per escurçar les nits de Fires, per acordonar el recinte de les barraques i per eliminar "activitats sorolloses i molestes", malament anirem. Si és així ens trobaran al costat de les entitats, defensant tot allò que té de positiu l'actual model. Tot i això, no pretenc pas posar-me la bena abans de la ferida. Sempre hem reclamat diàleg i aquí és on som: però amatents que no ens aixequin la camisa.