Crònica d'un (intent de) desnonament a Girona

Feia una estona que l'alba s'havia trencat i el dia s'aixecava ennuvolat i enteranyinat. La convocatòria era a dos quarts de deu i puntuals com un rellotge ja hi havia militants de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). Feia dies que corria per internet i el rumor es va anar escampant per la xarxa i la ciutat. Un veí de la nostra ciutat tenia una citació judicial per ser expulsar de casa seva. La data fatídica era un dimarts 3 d'abril a les 11. El cel es va anar ennegrint i una intensa pluja començava a entelar el dia. L'asfalt i els fanals relluïen mentre queia l'aigua i feia rodolar carrer avall plàstics, puntes de cigarreta i altra brossa urbana. Llàstima que no s'endugués, també, la vertadera brossa: la banca i els seus escolanets.

Una munió es va anar congregant al carrer Empúries, al barri de Sant Narcís. Érem molts i moltes els qui ens coneixíem. La PAH, amb la seva dosi habitual d'eficiència i solidaritat, d'activisme i civisme, ho tenia tot ben enllestit i a punt. Tots i totes a la portalada que donava accés al pis que havia de ser objecte de desnonament. Van anar arribant periodistes i amb això van tocar les 11. Ni rastre d'agents judicials, policies, serrallers... tot estava estranyament tranquil fins que algú va detectar la presència quasi omnipresent d'un policia secret, que quan s'adonà que l'havíem vist va guillar a corre-cuita.

Quarts de dotze i ja vam començar a detectar la presència dels primers policies, que van tallar el carrer perquè els efectius antiavalots prenguin posició. Dues "lleteres" carregades de policies armats fins les dents, protegits amb cascs, armilles, i d'altres estris que no vaig reconèixer. La seva presència n'intimidava i espantava alguns, però no els va servir de res, perquè la solidaritat i la fermesa brotava amb força entre els concentrats. "La dació és la solució", "Gent sense casa i cases sense gent: no s'entén!"... crits i càntics que brollaven amb sentiment i ràbia. Els policies i els seus comandaments estaven un pèl desconcertats, i nosaltres continuàvem amb els punys alçats i plantant cara als sequaços de la banca. Gent de totes edats i tipologies: professors, estudiants, fusters, fotògrafs, desnonats, regidors/es, activistes, militants, canalla...: el poble plantava cara!

Finalment la portaveu de la PAH va iniciar negociacions amb els agents judicials i la policia. El desnonament no es podia efectuar: la negociació i la pressió popular havia tingut el seu efecte i ara en Rómulo té uns mesos de marge. Poc després els indignes policies al servei del poder van marxar, i un sentiment d'alegria es va apoderar de tots nosaltres. Felicitacions i abraçades, una bona dosi d'alegria i sentiment: és una petita victòria del poble. Però no hi ha temps per relaxar-se. La setmana vinent els terroristes de la banca ho tornaran a intentar a les nostres comarques. La PAH ja està mobilitzada i el poble tornarà a respondre. I ho farà aquest dimarts 10 d'abril a Palamós.