Monàrquics i constitucionalistes

Ahir dilluns 16 d'abril es va celebrar el #plegirona. Feia només un parell de dies que es commemorava l'efemèride del 14 d'abril, en què la República catalana va ser proclamada per Francesc Macià ara fa 81 anys.

La CUP, fidels als seus ideals republicanistes, va presentar una moció per recordar la diada, i plantar cara des de les institucions a l'actual règim monàrquic. La moció reclamava entre d'altres coses que el 14 d'abril fos una data celebrada oficialment per l'Ajuntament o que s'enretiressin els símbols monàrquics de la institució.

Tot plegat ha coincidit amb el decadent espectacle protagonitzat pel Borbó, que mentre el poble pateix les dures retallades imposades pels mercats, es dedica a dilapidar diners públics en les seves festes i trapelleries en terres africanes. Deu ser que el personatge necessita noves emocions per no avorrir-se i per això se'n va a caçar elefants i es trenca el maluc enmig de l'aventura. Patètic i fastigós, per dir-ho suaument! Però què podem esperar d'una monarquia espanyola obsoleta, decadent, prescindible i antidemocràtica? La solució és ben senzilla: República dels Països Catalans!

Però ahir al #plegirona es va escenificar una aliança del bloc constitucionalista espanyol i monàrquic (CiU+PP+PSOE), quan en un exercici de submissió i fidelitat a la corona, van evitar que la moció prosperés. Els arguments esgrimits no em sorprenen perquè sovint des de la política es recorre a la retòrica buida per justificar allò indefensable.

D'una banda el portaveu de CiU Carles Ribas va intentar menysprear la moció de la CUP. Ho va justificar dient que el debat que planteja la moció "està superat" (sic) i que aquest Ple ja va aprovar adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Senzillament, incongruent! Després de l'espectacle que ha protagonitzat el rei dels espanyols em sembla insultant afirmar que el debat monarquia-república està superat, i trobo inconcebible que el portaveu de CiU apel·li a la seva suposada condició d'independentista per demostrar-ho.

Després tenim el PP, que òbviament treu pilotes fora i defensa la corona peti qui peti. La portaveu del PP va acusar a la CUP de justificar la violència fent referència a la crema de fotografies del rei que ara fa uns anys va succeir a la ciutat. I també va repetir la consigna que el partit els ha remès: "Voler aprofitar els recents fets és fer oportunisme". Als mitjans de comunicació repeteixen la consigna com lloros. Em pregunto per quina raó la senyora Veray considera que cremar una fotocopia és violència i en canvi assassinar un pobre elefant amb diners públics no ho és.

Finalment tenim el PSOE, que per boca del seu regidor Xavier Amores va incitar l'Alcalde a vetar les mocions de la CUP. Però aquí no s'acaben els despropòsits d'aquest partit: Amores va afirmar que presentar aquesta moció era clarament debatre una qüestió sense interès i que fer-ho fomentava la desafecció entre la ciutadania (????). Em sembla tota una declaració d'intencions que en aquests moments en què el debat és més viu que mai s'amagui el cap sota l'ala i es defugi plantar cara a una monarquia decadent. Però què podem esperar d'un partit que des de la transició no ha fet més que mostrar la seva passió per la institució monàrquica?

La moció va tenir el suport d'ICV-EUiA, els vots contraris de CiU i PP i l'abstenció del PSOE-PSC. L'hem perduda, però això no ens aturarà pas. Ans al contrari, la CUP continuarà lluitant contra aquest règim monàrquic i ho farà plantant cara, mobilitzant-se, fomentant els valors republicans i tornant a presentar les mocions que calgui. Com deia aquell, "nosaltres no som d'eixe món!"