En un breu període de temps coincideixen dos esdeveniments que tenen com a rerefons un context d'ensulsiada sistèmica. El rescat de Bankia, que ja supera els 20.000M€ es produeix enmig de retallades en sanitat, educació, serveis socials, desnonaments, desmantellament de l'Estat de Benestar i una creixent polarització social. I enmig de tot aquest caos i immoralitat se celebra a Catalunya una Marató contra la pobresa, en la qual s'apel·larà a la consciència de la ciutadania per ajudar als "pobres", en una moderna versió de la típica i clàssica beneficiència.
Entenc que no cal ser sectari i segur que molta gent hi col·laborarà de bona fe, però no deixa de ser una hipocresia que mentre es produeixen retallades salvatges, una reforma laboral inhumana, cancel·lació de programes socials, tallada brusca d'ajuts i subvencions a entitats que treballen per la inclusió social, etc. ens dediquem a fer recollida d'almoina en versió televisiva i virtual.
L'única solució al meu entendre passa per la via democràtica, és a dir, referèndums populars. I per això cal seguir amb l'exemple d'Islàndia i organitzar una consulta popular (tal i com ja està proposant molta gent) per dir si acceptem o no el rescat de Bankia. Per més que una colla de tecnòcrates amb corbata ens diguin que no podrà ser, tenim tot el dret del món a expressar-nos a les urnes, perquè ja n'estem tips de votar cada quatre anys i no poder-ho fer per més coses. No ens convenceran amb maratons artificioses i no ens podem conformar amb una injecció de recursos públics a Bankia. No quan els seus dirigents encara no han estat empresonats i no quan la ciutadania és atacada per unes administracions que han perdut el nord. Per tant, referèndum popular, ja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada