Audiència Pública, TAV, ADIF...

El dilluns 7 de maig vaig intentar accedir a la zona d'obres del TAV de l'antic Parc Central i un vigilant em va impedir l'entrada i que pogués fer fotografies. Penso que aquest fet és simptomàtic. ADIF actua amb prepotència i "protegeix" la seva propietat privada,que és l'espai que ens ha manllevat als gironins i gironins i especialment als barris afectats.

No entraré aquí a definir la meva postura envers el TAV, a bastament coneguda, ni m'esplaiaré a criticar a tort i a dret als partits i empreses que han donat suport a l'obra. Ni tan sols em dedicaré a atacar als equips de govern que han pres decisions des del meu punt de vista equivocades.

Vull, això sí, reiterar el meu suport als veïns i veïnes afectats, a tots els gironins que estoicament han suportat i suporten l'enrenou diari que suposa unes obres d'aquest abast. No penso repetir la cantarella que això serà beneficiós per la ciutat i que agraïm la seva paciència, perquè no me la crec. No, no vull ni puc fer això, simplement expresso la meva solidaritat per una situació injusta.

Al juny hi haurà una Audiència Pública sobre el tema, en la qual caldrà aclarir coses: el tercer rail (és viable?), la ditxosa tanca (l'enretirem?), la recuperació d'espais, compensacions a comerços, regeneració comercial, viària, exempcions d'impostos, inversions de millora...

Hem d'admetre que en aquest afer tothom ha fracassat, des dels equips de govern fins als tècnics que han donat la informació amb comptagotes, passant per l'oposició i pels col·lectius que portem anys lluitant contra això. Per això l'únic que ens queda és la mobilització i la unitat, la pinya i la pressió. Com a ciutat hem de donar suport als afectats, i fer-ho des de l'Ajuntament, les entitats, les empreses... la societat civil en bloc. És l'única manera que ens queda de defensar-nos i de reclamar allò que ens pertany i de com a mínim eixugar una petita part del deute amb els barris afectats.

Torno a fer pública la invitació que vaig fer a tots els parlamentaris. Que assisteixin a l'Audiència Pública, i que la sessió no sigui monopolitzada per partits polítics. La ciutadania ha de protagonitzar l'acte i per això cal escoltar, callar i treballar.