dilluns, 27 d’agost de 2012

13 mesos de regidor a Girona

Fa poc més d'un any que tècnicament soc regidor a l'Ajuntament de Girona pel grup municipal de la CUP, que va obtenir tres regidors i que forma part de l'oposició. En aquests mesos he continuat fent el que ja feia els darrers anys, recórrer la ciutat, escoltar la ciutadania, mirar d'esdevenir la veu del carrer i fer d'altaveu de les lluites que hi ha als nostres barris. Amb tot, he de dir que aquest any d'experiència m'ha servit per conèixer més i millor la ciutat i la seva gent. També he tingut oportunitat de conèixer coses que no m'han agradat però que formen part de la realitat quotidiana i propera.

En el terreny personal la meva situació ha empitjorat força ja que la meva actual situació legal em comporta mols problemes laborals. Però sobretot el més complicat és conciliar la meva vida personal i familiar amb la dura militància, que va molt més enllà de les hores que dedico a l'Ajuntament. La militància és feixuga, moltes reunions, manifestacions, concentracions, hores de feina que no puc dedicar als meus, que em necessiten més que mai en aquests temps durs i d'incerteses.

Pel que fa a la meva projecció pública he de dir que m'ha sorprès tot i que intento mantenir-ho a ratlla. No em fa res atendre a gent que em planteja problemes, és la meva feina i obligació, però no és fàcil esdevenir cara pública i gestionar l'esfera privada de la teva pròpia vida alhora.

Una de les coses que més m'ha sorprès és la manca de cultura democràtica de molta gent, que creu que ser regidor a l'oposició suposa tenir poder, i que aquest poder vol dir influències i capacitat de crear una xarxa de complicitats i interessos. M'ha sorprès amargament veure com gent que jo considerava íntegra ( fent una patètica mostra d'individualisme i donant ales a la corrupció i els vicis del sistema) intenta influenciar en les decisions democràtiques per pur intrerès personal.

Amb tot, la valoració que en faig en termes globals és molt positiva. Fer municipalisme de carrer, que en dic jo, estar al cantó de la gent, escoltar els problemes que hi ha als barris, les persones més febles de la nostra ciutat. Copsar els problemes ambientals de la ciutat i fer-ho sobre el terreny, parlar amb gent diversa, gent anònima i també gent més coneguda que coneix a fons aspectes parcials o globals de la ciutat. Una experiència que sens dubte em serveix per conèixer una mica millor Girona i el meu país; un acte de servei al poble, a la ciutadania, un sacrifici volgut que em referma cada cop més en les meves conviccions, alhora que em fa ser més conscient de la complexitat de la realitat i em permet aprendre i créixer.

4 comentaris:

malcome catala ha dit...

Tres coses:

M'imagino que sent un nucli de la CUP, les decisions son en assamblea i m'imagino tambe que la direcció, per més que tu siguis el cap de llista, en realitat és molt col·legiada. No obstant això no es visibiiltza així. El que es veu és molt la teva cara Jordi i no la dels teus companys i especialment companyes (jo només n'he vist una un cop). I això crec que no es positiu per generar dinàmiques i transmetre una imatge de partit diferent, de base, col·lectiu, no dirigista, no jerarquic, no masclista.

Relacionat amb això, em va sorprendre que l'assamblea popular que vau fer la disposició de les cadires i de l'escenari tingués un format d'orador-espectadors i no de rotllana. No m'entra al cap i menys en un pais com el nostre d'una fortíssima emprenta llibertària que l'assemblea popular tingui aquest format que convida poc a la participació i al sentir-se igual als altres.

Per últim no em va agradar que la darrera vaga general parléssis tu en els parlaments. Penso que la relació amb els moviments socials, també el sindical, ha de ser de màxima independencia. Per dos motius:

Perque aixi es garanteixen uns moviments que sempre ens pressionaran i fiscalitzaran, i això és el que ens interessa. Totes les organitzacions politiques hem d'estar constantment vigilades i pressionades.

I dos, perque a aquestes alçades, la unica forma de capitalitzar politicament els moviments socials, i de fer-ho d'una forma sana, es a dir, sense debilitar els moviments, és fent bandera del nostre respecte a la seva autonomia. Sembla una paradoxa però no ho es, perquè a aquestes alcades ja ningu es xupa el dit.

Perdona si només sóc crític i no ressalto les coses bones, però aquest és el meu tarannà.

Salutacions i molta força.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Malcome Català:

En primer lloc agrair-te les aportacions que fas, que tot i en forma de crítica considero molt vàlides i sobretot molt oportunes.

Pel que fa al primer tema, jo formo part de l'assemblea de la CUP de Girona. En soc portaveu però la meva feina no és prendre decisions sinó transmetre les decisions que pren l'assemblea. A l'assemblea som aproximadament unes 10-12 persones treballant de manera activa i estable, però està clar que no és suficient. Tothom té uns horaris complicats i fem el que podem; si se'm veu més a mi potser és per la meva projecció pública però et puc assegurar que jo soc un més de l'assemblea. Tanmateix és un tema que hem de millorar, especialment el tema del gènere. Arrosseguem problemes històrics que son ben presents a la societat i ens queda molt de camí per recórrer, hem de millorar moltíssim en aquest aspecte encara.

Pel que fa a l'assemblea n'hem fet d'altres en forma de rotllana i al carrer. Si la darrera la vam fer en format acte-xerrada va ser pel tema power point perquè ens va semblar que sent força gent d'aquesta manera es veuria millor la pantalla, però si va ser-hi present vas veure que els dos militants que primer ens vam posar a la taula vam seure després mirant a la gent, la qual cosa era quasi com una rotllana. Tot i així, no tenim cap problema en fer-ho en forma de rotllana. . La CUP no és una organització jeràrquica, ningúés més que ningú, les decisions es prenen de forma assembleària i horitzontal, tot i que no som perfectes i també ens equivoquem sovint.

Pel que fa al meu parlament a la darrera manifestació ( que no vaga general). Ho vaig fer perquè m'ho van demanar en el marc de la Plataforma Prou Retallades i vaig deixar ben clar que parlava en nom d'aquesta Plataforma. Crec que les paraules que vaig pronunciar no van ser dirigistes en cap moment, ni vaig pretendre res similar. Estic perfectament d'acord en que els moviments socials han de pressionar i fiscalitzar i que totes les organitzacions ( inclosa la CUP) han de ser permanentment vigilades, especialment aquells i aquelles que tenim algún càrrec públic perquè la lluit és l'únic camí i el risc que suposa la institucionalització.

Quan estava fent el parlament era conscient que no agradaria a tothom i era conscient que no tothom estaria d'acord en què fos jo l'únic que sortís a parlar, o a cridar més ben dit. Em consta que d'altres partits van queixar-se de la meva presència. Però repeteixo que va ser la gent de la Plataforam qui ho va proposar, no jo ni la CUP.

En tot cas accepto les crítiques i de debò que m'agraden les teves crítiques.

Gràcies i salut!

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Malcome Català:

En primer lloc agrair-te les aportacions que fas, que tot i en forma de crítica considero molt vàlides i sobretot molt oportunes.

Pel que fa al primer tema, jo formo part de l'assemblea de la CUP de Girona. En soc portaveu però la meva feina no és prendre decisions sinó transmetre les decisions que pren l'assemblea. A l'assemblea som aproximadament unes 10-12 persones treballant de manera activa i estable, però està clar que no és suficient. Tothom té uns horaris complicats i fem el que podem; si se'm veu més a mi potser és per la meva projecció pública però et puc assegurar que jo soc un més de l'assemblea. Tanmateix és un tema que hem de millorar, especialment el tema del gènere. Arrosseguem problemes històrics que son ben presents a la societat i ens queda molt de camí per recórrer, hem de millorar moltíssim en aquest aspecte encara.

Pel que fa a l'assemblea n'hem fet d'altres en forma de rotllana i al carrer. Si la darrera la vam fer en format acte-xerrada va ser pel tema power point perquè ens va semblar que sent força gent d'aquesta manera es veuria millor la pantalla, però si va ser-hi present vas veure que els dos militants que primer ens vam posar a la taula vam seure després mirant a la gent, la qual cosa era quasi com una rotllana. Tot i així, no tenim cap problema en fer-ho en forma de rotllana. . La CUP no és una organització jeràrquica, ningúés més que ningú, les decisions es prenen de forma assembleària i horitzontal, tot i que no som perfectes i també ens equivoquem sovint.

Pel que fa al meu parlament a la darrera manifestació ( que no vaga general). Ho vaig fer perquè m'ho van demanar en el marc de la Plataforma Prou Retallades i vaig deixar ben clar que parlava en nom d'aquesta Plataforma. Crec que les paraules que vaig pronunciar no van ser dirigistes en cap moment, ni vaig pretendre res similar. Estic perfectament d'acord en que els moviments socials han de pressionar i fiscalitzar i que totes les organitzacions ( inclosa la CUP) han de ser permanentment vigilades, especialment aquells i aquelles que tenim algún càrrec públic perquè la lluita és l'únic camí i el risc que suposa la institucionalització pot desactivar-nos com a militants.

Quan estava fent el parlament era conscient que no agradaria a tothom i era conscient que no tothom estaria d'acord en què fos jo l'únic que sortís a parlar, o a cridar més ben dit. Em consta que d'altres partits van queixar-se de la meva presència. Però repeteixo que va ser la gent de la Plataforam qui ho va proposar, no jo ni la CUP.

En tot cas accepto les crítiques i de debò que m'agraden les teves crítiques.

Gràcies i salut!

malcome catala ha dit...

Entenc les dos primeres raons que em em comentes.

Sobre la tercera, just ahir m'estava llegint un article que pot servir com a analogia sobre l'estrategia que per mi seria interessant que guiés la relació entre moviments socials i organiztació política. Aquesta estrategia ha de permetre dues coses que semblen contradictories però que en realitat no ho son si s'usa, com diu l'article, una "estrategia basada en una lògica paradojica":

- aconseguir la màxima fortalesa dels moviments socials (lo qual implica autonomia i no partidisme)
- i al mateix, temps capitalitzar políticament els moviments socials.

T'adjunto la lectura (allà on diu China pensa en la CUP, on diu països veïns posa moviments socials i on diu potències rivals posa els partits del estatu quo).

https://docs.google.com/open?id=0B4p-vM-QxTnwSFJMZVg1OXZkUlk

D'altra banda i seguint amb el devat del 11S t'he de dir que la nostra dirigència no ha fet un bon paper. En Ximenis seria el máxim exponent dient que aixo del 11SUrquinaona no s'ha decidit democràticament i dient que ell es deu als seus conciutadans, i farà el que li diguin ells (jo pensava que es devia al projecte de la CUP i a la seva militància de base). En fi, jo em pregunto, és casualitat que sigui la nostra màxima figura institucional la qui més ha pixat fora de test? Realment la política institucional és molt perillosa, al tanto Navarro, jo també vaig tenir poder un dia, i t'asseguro que és molt perillós. No és només els diners, ojalà fos només això perquè seria fàcilment regulable i controlable, és sobretot la notorietat i l'eròtica del poder. L'endiosamiento que diuen els castellans.

Aquesta dificultat que ens ha suposat lo del 11S, s'hagués pogut convertir en una oportunitat. En una oportunitat per explicar el nostre projecte, tal i com estan fent per exemple els de l'Accent. Es pot dir que no ho tenim clar, inclus que personalment discrepem, per tal i per qual raó, però sense deixar d'aprofitar l'ocasio per explicar els motius que han portat a la majoria de l'EI ha mantenir la propia convocatoria. Si la majori a de l'EI pensa tal no és segur que tingui raó, però és segur que té arguments de pes, i aquests s'han d'explicar a la ciutadania, fer-los partíceps dels nostres debats, del que ens preocupa, de la nostra manera d'entendre la independnecia, del nostre projecte d'unitat popular. Quina oportunitat perduda i quin paper més cutre estem fent.

I sobretot crec jo, el motiu de fons són les presses, la ingenuïtat, allò que es diu que el poble no és tonto però es deixa enganyar també ens passa anosaltres, i un altre cop, l'ànsia de poder. L'esforç de negació de la història és majúscul: el no voler aceptar que el nostre repte més difícil és el d'evitar que tot canvii perquè res canvii.

Bé paro ja, abraçada i espero que disfrutis amb la lectura que t'enllaço.