dilluns, 6 d’agost de 2012

La crisi als barris

A Girona durant molts anys ha funcionat un binomi que han aplicat successivament els governs municipals, l'actual també: centre-perifèria. Les zones més cèntriques i turístiques han estat clarament afavorides i en canvi els barris perifèrics, més allunyats i on viu la immensa majoria de la població, han patit més greuges i han estat víctimes de l'oblit.

Aquesta sensació d'oblit, de menyspreu, és especialment palpable en un sector tant complex i poblat com és l'est. Els barris de Mas Ramada, Vila-roja, Grup Sant Daniel i la Font de la Pólvora. Barris allunyats del centre, que no són turístics, barris separats de la resta de la ciutat per una pila de fronteres: mentals, físiques, de classe... sembla com si per una majoria de gironins i gironines aquesta zona i els seus habitants no existeixi. L'Ajuntament ha invertit en aquests llocs, és cert, però de manera clarament insuficient.

Els greuges històrics que s'acumulen poden veure's ara reforçats. La crisi econòmica buida les arques de les administracions i els problemes estructurals i conjunturals dels nostres barris es reforcen i perpetuen, convertint-se en vertaderes lloses pels seus habitants, que no es mereixen aquest maltracte.

Les retallades de serveis públics (impulsades pels mercats i les institucions al seu servei) agreujaran els conflictes i contribuiran a destrossar la feble cohesió social que hi ha en aquest sector, tot amb la complicitat de les administracions i de l'Ajuntament, que prefereixen mirar cap a una altra banda. L'obsessió per la imatge i el turisme és una traïció als habitants dels barris del sector est, que impotents veuen com la degradació s'apodera de la seva zona i aquells barris pels quals tant han lluitat continuen sent víctimes de l'oblit i la deixadesa.

Aquests quatre barris no disposen de comerç a la seva zona, estan molt habitats i la població s'està envellint. La línia de bus que hi arriba és insuficient pel que fa a horaris i cobertura de territori, alguns espais urbans estan degradats i oblidats, per travessar l'Onyar utilitzen una passera que es van fabricar ells mateixos ara fa dècades (i és perillós!), no disposen de carril bici que connecti amb la ciutat... Una llarga llista de greuges, vaja.

Personalment m'afegeixo a la impotència que senten els seus habitants. Les gestions que he fet per intentar posar remei a alguns dels problemes que pateixen no han donat fruits. Haurem d'insistir, i això és el que farem al proper Ple.