dijous, 20 de setembre de 2012

Ple històric a Girona

El Ple d'aquest dilluns és d'aquells que fa història. I no n'hi ha per menys. En l'apartat de mocions, diverses entitats van presentar-ne un parell. Transcendents, vitals per la nostra ciutat.  Dit això vull aprofitar per remarcar la importància d'aquest fet. Entitats ciutadanes presentant mocions i enriquint la nostra ciutat. Les resistències dels partits d'ordre a permetre aquesta realitat ha durat  32 anys, i poc cas feien als col·lectius i entitats que ho reclamaven reiteradament. L'any 2003 la CUP des del carrer ja va presentar una proposta de moció que va ser ignorada. Un cop ha estat possible, tothom se n'ha volgut atribuir la paternitat i cap dels partits que han governat o estat a l'oposició ha reconegut quin paper hi ha tingut la CUP i d'altres entitats de la ciutat. No em ve de gust aixecar el dit perquè ho trobo infantil. La història ja s'encarregarà de deixar les coses clares. 

Mocions presentades per les entitats
La primera era una moció presentada per les dues entitats ecologistes de la ciutat, ANG i Ateneu Naturalista (gràcies i enhorabona, per cert!), en nom de la Plataforma Aigua és vida. Una moció que a grans trets reivindica, d'una banda, el retorn del cabal del Ter a les nostres comarques i, de l'altra, la no privatització de l'empresa pública ATLL, que gestiona la conca del Ter i del Llobregat i abasteix d'aigua potable a milions de ciutadans. Una moció molt treballada, amb dades precises i referències a la importància d'aquest recurs tan escàs i valuós per a la vida com és l'aigua. La defensa que se'n va fer va ser clara i concisa, i malgrat els arguments meridians i aclaparadors, la dreta ha decidit apostar per privatitzar ATLL i condemnar el Ter. S'aferra als seus apriorismes ideològics i argumenta que la privatització d'ATLL no serà contraproduent (bàsicament hi veig molt de desconeixement i molta ideologia i consigna). Vaig exposar els motius del nostre vot favorable i vaig apel·lar als valors del Ter i tot el que ens hi juguem, pel futur dels nostres fills. Al final, però, maniobres aritmètiques i polítiques d'última hora van deixar l'Alcalde amb un pam de nas, i l'abstenció del PP va permetre que la moció prosperés. 

L'altra moció, amb el suport de més de 40 entitats, entre elles la CUP, va ser defensada amb fermesa, valentia i claredat per l'històric president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Martí Carreras, que va exercir de portaveu, traslladant les demandes de tot un barri i de tota una ciutat que vol decidir sobre una qüestió tan cabdal com és el projecte de tren convencional. En Martí va desgranar la realitat i va reclamar, en nom de més de 40 entitats, més democràcia, sentit comú, informació real i una consulta popular per decidir si comencem o no unes obres que poden convertir-se en un nou cas N-II i un calvari per tot un barri, és a dir, perpetuar-se.

Els qui tenen por de la democràcia i no volen cedir la parauala a la ciutadania, actuen i deixen les coses clares. Volen donar una imatge de fortalesa democràtica però en el fons el que mostren és molta feblesa, que queda palesa amb maniobres tacticistes i partidistes. El trio CiU+PP+PSC va actuar amb desconcert i amb un cert autoritarisme, i la moció va rebutjar-se. Però enmig de tanta maniobra tàctica hi ha la cituadania i el teixit associatiu de la ciutat, que va per davant dels seus governants i que disposa d'una maduresa democràtica que donarà moltes sorpreses agradables. Encara no està tot dit.