Ahir dijous, 18 d'octubre, va celebrar-se una reunió entre l'Ajuntament i ADIF. Per part de l'Ajuntament de Girona hi havia representants dels grups municipals, l'alcalde i tècnics, i per part d'ADIF el seu president, el seu director i altres tècnics d'obra.
Per primer cop vaig tenir ocasió de visitar els baixos del Parc Central i puc constatar que la monumentalitat faraònica de l'obra impressiona, tant per les dimensions com per l'enorme cost econòmic i social que ha tingut. Cal exigir el pressupost tota de l'obra, i que aquest incorpori totes les afectacions de caire social. Em sembla que el disbarat econòmic i social que s'ha consumat passarà a la història.
Comença la reunió a l'interior d'un tren d'Alta Velocitat, el qual jo rebutjo. L'alcalde diu que Girona es mereix una reunió més formal que aquesta i que per ell Girona esperava mot d'aquesta obra. S'anuncia per part del president d'ADIF que l'obra estarà a l'abril del 2013 i que l'estació estarà operativa. Puigdemont diu que l'estació del TAV s'ha d'acabar i entregar al final de la fase 1 de les obres perquè la fase 2 i 3 queda descartada aparentment. Parla de reposicions i que s'ha d'establir un calendari, parla també de l'aparcament en superfície i subterrani, també parla de la planificació comercial de la nova estació i del parc central. Ribas també diu que no hi ha cap conveni antic que fixi les condicions de les reposicions.
Carles Ribas també parla de la porxada d'accés, de les reposicions i que aquesta provisionalitat ha de reconvertir-se en definitiva. Els dos representants del govern municipal diuen que l'accés subterrani de l'estació del tren convencional (actual) fins a l'estació del TAV ha de ser una realitat i ADIF respon que prioritzen un finger (en superfície) però no es tanquen a parlar. Els tècnics de l'Ajuntament diuen que les tres estacions (busos, TAV i convencional) han d'estar interconnectades o la dels busos quedarà aillada, per això insisteixen en fer un accés subterrani interconnectat i si cal moure les entrades. ADIF insisteix en que és difícil.
El director (Rafael Rodriguez) és un contacte tècnic i diu que a la planta -1 hi haurà la zona de chec alhora que posa força pegues, a direrència del president, més diplomàtic i obert al diàleg. El president proposa que s'estableixi una comissió tècnica a dos bandes (tècnics ADIF-tècnics Ajuntament) i que aquesta traslladi a una comissió política les decisions i acords. ADIF, però, insisteix en que tot el projecte ja està licitat i que serà difícil canviar coses. El projecte era del 2007 i no hi havia res acordat. Diuen que el PITVI és un marc general i que no es descarta res.
El president d'ADIF diu que no vol enganyar a ningú, que la situació financera és la que és. El dimarts 23 d'octubre hi haurà la primera reunió mixta. Haurem d'estar a l'aguait. Pregunto al president si té en compte el malestar ciutadà que hi ha hagut amb aquestes obres, la crisi social que han desfermat i l'escenari d'incerteses i afectacions als veïns, comerciants i ciutadans en general i si en aquest sentit hi haurà compensacions. Em respon que la millor compensació és fer una obra ben feta i una bona reposició (deixar-ho tot com estava abans).
La meva opinió personal és que aquesta obra faraònica i desproporcionada era innecessària, que hem fet una megaestació bestial que s'ha menjat molts calers i que mai podrem optimitzar. La meva opinió és que el TAV no aportarà gaire res de bo a Girona i que els usuaris del tren convencional hi sortirem perdent, perquè això s'ha menjat un excés de pressupost que ja no podrem invertir en millorar el tren de les classes populars.
Penso que Girona s'ha ficat en un fangar del qual serà difícil sortir. No tenim oficina municipal, no tenim un diàleg permanent, l'Ajuntament té poc marge de maniobra per modificar les coses. En definitiva, hem volgut jugar a ser nou rics i ens estem enfrontant a la realitat, a la nostra realitat. Proposo parlar-ne a l'Audiència Pública del 6 de novembre, la qual l'Ajuntament ha d'obrir a tota la ciutat (i fer-ne publicitat a dojo). Proposo que hi siguin presents els diputats i electes de totes les comarques gironines i que hi sigui present ADIF (el president o el director). En definitiva, proposo que ens enfrontem a la realitat i diguem la veritat a la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada