divendres, 19 d’octubre de 2012

Un dia llarg, intens, amb decepcions incloses

Avui ha estat un dia d'aquells que podríem qualificar de complert. Hem començat amb feines diverses, i  a mig matí he hagut d'anar a una reunió convocada a última hora dels portaveus municipals amb el president d'ADIF. A més dels grups municipals hi era present la premsa. Llàstima que ni les entitats ciutadanes ni els veïns afectats hi fossin convidats. La reunió incloïa una visita d'obres a l'estació soterrada. Demà en faré un extens article amb detalls i fotografies.

La visita ha continuat fins les dues de la tarda i a partir de les quatre hi ha hagut un plenari del Consell Econòmic i Social, el qual ha durat poc més d'una hora. El podríem titllar de rutinari perquè no hi ha hagut torn d'intervenció del públic i més enllà de l'anunci de crear una agència de promoció amb participació privada hi ha hagut poca cosa més. He hagut de marxar a correcuita perquè a les 5 (he arribat mitja hora tard) tenia una reunió molt important que havia de culminar un treball de gairebé dos mesos, i que avui finalment s'ha solucionat de forma parcial. Una reunió que ha desbloquejat la llastimosa situació de dues persones, una parella de gent gran de la qual ja he parlat en algun article, que malauradament portaven massa anys enfonsats, vivint al carrer. Avui he experimentat una de les alegries més grans de la meva curta vida de regidor.

A quarts de 7 a Sant Narcís fèiem recollida d'avals perquè la CUP es pugui presentar a les eleccions del 25N, i a dos quarts de vuit ha començat la tercera sessió del cicle "Plantem cara als mercats", que tractava sobre la municipalització i les dures privatitzacions de serveis bàsics com l'aigua, el sòl o l'energia que estan duent a terme de forma sistemàtica les administracions comandades pels think thanks neoliberals. La sessió ha estat molt potent i els ponents han fet una magistral exposició que ha anat seguida d'un interessant debat per part del públic.

Al finalitzar la jornada he tingut una conversa amb una persona afectada per les obres del TAV i l'estació d'autobusos i m'ha traslladat el seu malestar amb la CUP i amb mi mateix perquè al·lega que la CUP s'ha polititzat i que no ha estat a l'alçada, que no ha fet res pel tema i que ha actuat com la resta de partits polítics. Hem estat parlant força estona i la sensació que m'enduc és d'impotència. Aquesta és la meva actual feina: escoltar la gent, mirar d'actuar amb coherència i eficàcia i, també, acceptar les crítiques. Però és clar que em costa acceptar determinades crítiques. Aquesta persona està decebuda amb mi i amb la CUP, i jo estic decebut perquè poc a poc vaig sent conscient que, malgrat molts aspectes positius i bona feina, tant la CUP com jo tenim les nostres febleses polítiques i limitacions, que de mica en mica haurem d'anar superant.

He lluitat molts anys contra el TAV, contra la MAT i contra aquest fals progrés que ens han venut, porto 5 anys lluitant contra unes obres del TAV que ens han esbudellat la ciutat i que han causat infinitat de molèsties..., i és clar que hem perdut totes aquestes batalles, inclosa la que ens ocupa actualment. Se'm demana, per part d'aquesta persona, que denunciem ADIF i que aconseguim que s'elimini la rampa de sortida i entrada a la futura estació d'autobusos, per desplaçar-la dels edificis afectats. S'al·leguen raons de salut pública a causa de la sortida de fums i de la contaminació que generarà aquesta entrada i sortida permanent de busos. Se'm demana que denunciem ADIF i l'Ajuntament i se'm demanen resultats, no més paraules ni més reunions.

Sentir per boca d'un ciutadà de Girona que la CUP és igual que la resta de partits és dur, molt dur per qui, com jo, es mobilitza i treballa al carrer al cantó de la gent, dels treballadors, donant suport a demandes i manifestacions de tot tipus. És molt dur escoltar això per qui, com jo, intentar tornar a donar sentit a la paraula política, i fer d'aquest noble art una eina al servei del poble. Però també hi som per això. Per entomar les crítiques i millorar dia a dia. Per ser conscients de les nostres febleses, limitacions i contradiccions i aconseguir capgirar-les per fer madurar i enfortir el nostre projecte polític.

La d'avui ha estat una jornada farcida d'emocions, algunes de positives malgrat aquest final amarg. Sort que tot plegat ha acabat amb uns bons amics prenent una cervesa a un dels millors bars de la ciutat, amb una tapa de les mítiques braves d'en Paco a davant. Això m'ha reconfortat i m'ha permès desconnectar per uns moments. En fi, mirem-nos-ho pel costat positiu i, endavant, que la lluita continua!