L'onze de setembre de 2012 ha marcat un abans i un després, i el clam popular que va sacsejar consciències i tot un país va fer remoure les tèrboles aigües de la política catalana. S'han convocat unes eleccions que seran d'una banda un pols a l'estat, i de l'altra un veredicte a una política de retallades que ens està esfondrant el nostre petit i fràgil país.
Els temps s'han accelerat i el que la CUP hauria trigat anys a decidir s'ha hagut de decidir en un termini molt breu de temps. Assemblees populars obertes arreu del territori, assemblees de militants i simpatitzants, i una gran Assemblea Nacional amb prop de 700 persones ha estat el procés que ha dut la CUP a prendre la decisió de presentar-se a les eleccions del proper 25 de novembre.
Una decisió complexa, complicada, gens fàcil. Una decisió en la qual han participat col·lectius de l'esquerra independentista, assemblees locals, moviments populars, veïnals i socials. Una decisió que probablement ens portarà a cometre errors però una decisió inevitable al capdavall.
Crec que el país necessita una opció honesta, radical i arrelada, obertament independentista i descaradament d'esquerres, una opció transparent i lluitadora. Una opció que necessita encara madurar més i que té alguns defectes (perquè en tenim i no ens fa por reconèixer-ho), però una opció que, finalment, té vocació de ser l'alternativa necessària.
Les autoritats han maniobrat i ens obliguen a recollir un total de 5000 avals per poder-nos presentar. Més que desanimar-nos, però, el que ha fet aquest impediment és fer-nos aterrar a la realitat. Una realitat en què el suport popular ha quedat palès. No puc expressar amb paraules l'emoció de sentir-nos tan animats i reconfortats per la gent del carrer, la gent que per nosaltres és important. En pocs dies hem recollit centenars, milers de signatures, i vull agrair a tothom la seva predisposició. He quedat gratament satisfet del nivell i la integritat democràtica de molta gent, que tot i ser d'altres partits han donat suport al dret a la CUP i d'altres partits a ser presents en aquestes transcendents eleccions.
Ens hi juguem el futur, la llibertat del nostre país, el demà d'uns serveis públics a l'abast de tothom, sanitat, educació, drets socials, prestacions, medi ambient, trens... El futur del nostre petit i fràgil país, de la nostra gent, la gent desnonada, maltractada. Per tot això val la pena lluita i plantar cara als mercats, a la dreta convergent i a la dreta postfranquista. La CUP, en paraules d'en David Fernandez, és una esmena al sistema. Per nosaltres el que compta no són les estratègies i els càlculs electorals sinó el nostre poble, la gent per la qual lluitem i lluitarem. Farem les vages generals que calguin, sortirem al carrer els cops que calgui. I ara, també, anirem a tants parlaments com calgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada