dimecres, 10 d’octubre de 2012

Resum del Ple del 8 d'octubre (o el dia que vam decidir plantar cara a ADIF)

El de dilluns va ser un Ple maratonià. De nou, 6 hores de sessió! Arribava a casa a quarts de 3, i passades les 3 em posava al llit. Al matí següent em faltaven forces per llevar-me, però com sempre tots traiem energia de on cal i tirem endavant.

La primera part del Ple va ser sobre els afers que l'equip de govern portava a l'ordre del dia: qüestions urbanístiques, recursos i la creació de dos nous òrgans: el Consell LGTB i la nova Taula contra el Canvi Climàtic. També es va dur a Ple una declaració a favor del cooperativisme, que curiosament era calcada a una moció que la CUP presentava. Amb tot, les tres coses van tirar endavant, amb els vots favorables de la CUP.

La segona part del Ple, la de les mocions, va ser força intensa, especialment pel que fa a la moció d'urgència que vam presentar conjuntament els grups de CiU, PSC, la CUP i ICV-EUiA. Era una moció sobre les famoses obres ferroviàries, i hem de celebrar que per primer cop en tots aquests anys surt un text del consistori amb un mínim de fermesa. Era necessari aquest gest per part dels grups municipals, massa anys jugant a la puta i la ramoneta. Calia un cop d'efecte i calia donar la mà a les entitats i al conjunt de la ciutat perquè només des de la pinya i la fermesa podrem plantar cara al monstre d'ADIF.

Però des del meu punt de vista aquest posicionament només ha arribat perquè un seguit de factors ho ha fet possible: la humiliació definitiva per part d'ADIF i del govern del PP, la reacció tardana (val més tard que mai, però!) d'alguns grups municipals i sobretot per la insistència d'un grup de veïns que porta anys deixant-se la pell en tota aquesta moguda. Els defensors del TAV i de totes les meravelles que ens havia de portar s'han quedat una mica astorats per la pròpia realitat i no han tingut més remei que reaccionar.  Ara bé, aquesta ha estat només una petita victòria, una batalla guanyada que de moment no ens ha resolt res. Ara caldrà passar a la fase dels fets, més complexa i que requereix més fermesa. I caldrà recórrer a la mobilització, perquè gairebé cinc anys d'obres i de calvari son massa anys!

Finalment el torn de precs i preguntes va durar força estona tot i que va començar passada la 1 de la matinada, cosa des del meu punt de vista totament injusta. Vam preguntar sobre barris (Mas Ramada i Santa Eugènia), sobre la vida útil del viaducte, sobre les barraques i el fet que algunes entitats n'hagin estat expulsades, sobre l'ús de la bicicleta, sobre els joves de Taialà, sobre els contenidors tancats amb cadenats i sobre el menjar que llencen les grans superfícies comercials. També sobre les naus industrials abandonades de la carretera Barcelona, i pel que puc recordar això és tot.