Cop d'estat de la Troica

Xipre és el quart país de la UE que hagut de demanar un rescat econòmic. El cinquè, si tenim en compte que l'estat espanyol també va demanar un rescat parcial per salvar el seu sistema bancari. Però a diferència de Grècia, Portugal o Irlanda, el rescat xipriota (que puja a 10.000ME provinents d'Europa) va acompanyat de l'expropiació immediata dels dipòsits bancaris: els dipositants que tenen més de 100.000 euros al banca perdran el 9,9% dels estalvis i els qui tinguin menys de 100.000 hauran de pagar pràcticament un 7% en concepte d'impost bancari (sembla ser però que ara l'Eurogrup matisa aquesta quantitat).

Aquesta és la descripció tècnica del que ha passat les darreres hores a Xipre. Un relat que els seus arquitectes creien que passaria desapercebut però no està sent així. A ningú se li escapa que amb aquest cop la Troica ha anat molt lluny, i que els seus jocs i provocacions poden tenir conseqüències molt greus. Aquesta operació (experiment, en diuen ells) es pot qualificar tècnicament com un robatori a gran escala. Un robatori consistent a prendre a plenarllum del dia part dels estalvis de les classes populars, guanyats honradament amb esforç i suor.

Estem davant d'un cop d'estat, dissenyat per la Troica i perpetrat per sorpresa mentre la població dormia, al cor d'europa i en ple segle XXI. La UE s'ha convertit en un instrument al servei del capital més inhumà i antidemocràtic. Una colla de buròcrates neoliberals juguen amb el poble xipriota, experimenten i assagen, realment increïble! Probablement aquest acte indigne tindrà conseqüències arreu d'Europa inclosos els Països Catalans. Ens haurem de defensar davant d'aquesta agressió i prendre mesures dràstiques, com ara la nacionalització de la banca, un referèndum sobre la continuïtat de la UE i mesures de càstig contra els mercats.

Josep Fontana ha explicat més d'un cop que ens trobem en plena guerra de classes, i penso que aquest nou atemptat contra la democràcia i la ciutadania n'és un exemple ben viu, una agressió de les elits europees contra les classes populars. Aquí hi podeu trobar explicacions precises del que ha passat. I aquí, més.