dijous, 14 de març de 2013

Un ple dens, llarg i concorregut

El dilluns va tornar a haver-hi Ple, i malgrat no haver-hi mocions va durar quasi 6 hores. Una sessió interminable i llarga, llarguíssima. Personalment tinc la sensació que els Plens esdevenen avorrits, densos, quasi soporífers. Alguna cosa s'ha de canviar perquè entre les intervencions llargues i monòtones d'alguns/es i l'espessor d'alguns temes, les sessions es fan poc atractius de cares a la ciutadania, les entitats i els mateixos regidors i regidores.

Però va passar una cosa molt important a l'inici del Ple. La PAH hi va ser present. I realment feia molta falta que passés una cosa així. A algú no li va agradar que hi fossin, però a mi em va encantar. És necessari que el poble entri a les institucions, perquè entre d'altres coses, són del poble. La crisi social que estem vivint s'expressa de manera crua, molt crua. La Banca desnona i assassina, i el poble l'únic que pot fer és lluitar i reclamar justícia, com ho va fer la PAH al Ple. No m'agrada fer la pilota però reitero tot el meu suport a la PAH i li demano que faci més sovint el que va fer el dilluns, als plens i on calgui.

El Ple venia marcat per dos temes importants. El primer, l'aprovació definitiva del pressupost 2013, i el segon la pròrroga de l'actual conveni de l'empresa Aigues de Girona, Salt i Sarrià S.A.(AGISSA). Crec fermament que aquest darrer era el tema més important, malgrat haver passat en certa desapercebut.

En el tema de l'aigua, l'Ateneu Naturalista, que des de fa setmanes ha fet una campanya molt necessària sobre el tema, va fer una bona exposició. Per part nostra vam defensar la nostra posició: apostem per la municipalització i per evitar fer una nova pròrroga de l'empresa mixta. Un recurs bàsic com l'aigua no hauria d'estar gestionat sota les premisses del mercat. PP i CiU ja ho tenien pactat i van guanyar la votació, amb el suport de l'abstenció del PSC, que va cantar les excel·lències de la gestió privada, cap novetat. Els partits del sistema es donen suport mútuament, defensen els mateixos interessos. ICV-EUiA, amb la intervenció d'en Joan Olòriz, va votar a favor de municipalitzar i en contra de la pròrroga. A partir d'ara la CUP, i d'altres entitats de la ciutat, continuaran batallant per la municipalització del servei d'abastament d'aigua.

En l'afer del pressupost es va visualitzar l'abstenció del PSC, que venia motivada per la famosa trucada del de dalt, aquell senyor que tant ha manat a la ciutat i que sembla que encara mana, i de quina manera. ICV-EUiA va mantenir la seva abstenció inicial, argumentant que les partides negociades en la fase anterior eren èxits assolits i per tant justifiquen mantenir l'abstenció i facilitar l'aprovació del pressupost. Una posició ben legítima, certament.  El PP hi va votar en contra, bàsicament per raons partidistes i de pur tacticisme. Concepció Veray és de lluny l'electe més hàbil i una de les més experimentades. Com a bona professional de la política convencional, és ben capaç de capgirar el sentit del vot en qüestió de segons i defensar qualsevol posició. Ara, però, està ben enfurismada perquè el PP està a punt de perdre la Vicepresidència del Consell Comarcal del Gironès i també per la deriva independentista de l'Alcalde. Res, pura estratègia.

Per part de la CUP vam traslladar allò que vam decidir a l'Assemblea Oberta en la qual van participar més de 70 gironines i gironines. Valorem positivament tot el procés, intentem actuar amb honestedat i transparència i lleialtat amb la nostra ciutat. Valorem positivament que s'hagin acceptat demandes nostres; i sobretot valorem molt positivament el paper de la Mesa d'Entitats, de la Xarxa pels Drets Socials i d'altres col·lectius de la ciutat, que han imprès un bon impuls a la participació i probablement han contribuït a dibuixar un camí cap a uns pressupostos participatius. Per part de la CUP creiem que en futures edicions el paper de la ciutadania ha de ser més central i actiu, i el paper dels polítics ha de ser menys important. El nostre va ser un vot negatiu per les raons exposades. Estem convençuts que serà la ciutadania qui dirà si hem actuat en la bona direcció.