dilluns, 29 d’abril de 2013

L'èpica del Primer de maig i el moment actual

Vivim temps durs, temps d'ofensiva neoliberal, temps de reforçament de les oligarquies, temps de retallades i de desballastament del feble Estat de Benestar que s'havia configurat en l'Espanya postfraquista autonòmica. El que està succeint als països del sud d'Europa (Països Catalans, Itàlia, Sardenya, Grècia, Portugal, Espanya...) és fruit del terrorisme social que practiquen els partits obedients a la Troica. La dualització de la societat i l'escissió en la marginalitat d'un nombre cada vegada major de col·lectius no és fruit de la casualitat. L'enginyeria social, el robatori a gran escala, el crim organitzat que partits com el PP i CiU han exercit a nivell català i espanyol i dels seus homòlegs a d'altres territoris europeus, ha causat una enorme ferida entre les classes populars, que probablement trigarà dècades a guarir-se.

La Troica o el Directori Neoliberal (BCE, FMI, CE....) ha estat capaç de dissenyar un estat de xoc planificat que ha commocionat les classes populars. La fragmentació de la producció i la flexibilització de l'economia han convertit el món sencer en plataforma de les forces productives, que no dubten a assassinar treballadors a gran escala com ha succeït recentment a Bangladesh. Les mateixes forces productives que han deslocalitzat la indústria dels Països Mediterranis i han pressionat per precaritzar les condicions de treball dels europeus del sud. Unes forces productives representades per les patronals empresarials i bancàries que han robat a plena llum del dia i que han creat la major crisi econòmica des del crack de 1929. Un Directori Criminal que tard o d'hora haurà de seure's al banc dels acusats. Perquè o els fem seure davant la justícia o no tindrem més remei que exercir la justícia popular i donar-los un bon escarment.

L'embat del capital més ferotge contra l'estat social ja s'ha produït, i de forma vertiginosa, sense pietat. Pel camí queda un exèrcit d'aturats i aturades, només superat per un altre exèrcit de precaris i precàries sense sortida i instal·lats en la desesperació. La societat s'ha dualitzat i els qui encara tenim la sort de tenir feina anem de caps cap a una progressiva i accelerada precarització de les nostres condicions laborals i salarials. I dic sort perquè hi ha una gran massa exclosa i instal·lada per sota del llindar de la pobresa que ja depèn directament de la caritat i les almoines que empreses i particulars els donen.

Ens han fotut hòsties a manta, i mitjançant decrets llei, reformes laborals express i polítiques de retallades a la carta ens han robat el poc Estat de Benestar que ens quedava. Un feble Estat de Benestar que feia un tímid paper d'àrbitre enfront de la intermperie dels mercats i les oligarquies despietades i assedegades de beneficis ràpids. Ho he dit més d'un cop, gran part de l'empresariat espanyol i català ha forjat les seves fortunes en el marc d'una dictadura criminal i aquesta cultura de la cobdícia i la violència és en bona mesura responsable de la ineficiència del teixit productiu i econòmic de l'estat i de Catalunya. Estem parlant d'una patronal empresarial i bancària que va crear la bombolla immobiliària amb la complicitat d'un sistema polític emanat de la mateixa matriu feixista.

I als Països Catalans tenim la mala sort de patir una triple agressió. D'una banda espoli social i robatori dels nostres drets socials mercès a les polítiques de retallades i el frau fiscal, vist amb bons ulls per governants i empresaris. De l'altra patim un espoli fiscal que al més pur estil imperialista practica l'estat espanyol  sobre els catalans i catalanes que contribueix a empobrir la societat i a agreujar encara més les desigualtat. I finalment patim l'agressió d'una Troica internacional que està impacient per robar i eliminar els drets socials laborals dels països del sud d'Europa. Tot plegat amanit amb la impunitat de la qual gaudeixen els banquers, que son rescatats i premiats amb sous milionaris. Uns banquers que han contribuït a crear la bombolla i el posterior problema dels desnonaments.

 Vénen temps de bronca i de brega, brega de la forta. Els abusos sense pietat de les oligarquies acabaran malament perquè el poble treballador català té un passat que no es basa en la moderació i el seny. El conflicte social és a punt d'esclatar, i quan esclati ja es poden anar preparant els amics pijos i rics de Llanos de Luna que viuen a Pedralbes i que van de torneig en torneig. Que es preparin perquè  tornen temps de lluita i no en sortiran indemnes!

I més enllà dela imprescindible mobilització cal anar teixint les alternatives, des de la XES fins a les monedes complementàries, passant pel repartiment del treball i la riquesa fins a l'impuls dels Bancs de Temps, la fí de les polítiques de dèficit zero i la fi dels privilegis de les oligarquies. Treballar per equilibrar rendes i una major i més equitativa distribució de béns i mercaderies. L'economia social i solidària que ja és aquí és un excel·lent punt de partida per a dibuixar un món millor, que sens dubte podrem afrontar amb més garanties des de la nostra plena sobirania nacional i social. Cal també articular una aliança internacional de classe, formada per moviments de diferents països i que tingui en compte també cooperativistes i autònoms. Un gran moviment internacional és la resposta necessaria a una agressió d'abast global!

El Primer de maig tenim l'oportunitat d'homenatjar els Màrtirs de Chicago i de recuperar la combativitat social que mai hauriem d'haver perdut. Sortim als carrers i ensenyem les dents perquè ens hi juguem el futur dels nostres fills. Nosaltres us convidem al primer escratx a la patronal i la banca que es produirà a Girona i us emplacem a secundar les mobilitzacions que hi haurà a la ciutat. Som-hi!