dimarts, 7 de maig de 2013

El triomf dels germans Roca i la realitat gironina

Aquests darrers dies els mitjans de comunicació van plens d'imatges de Girona. L'ascens del Celler de Can Roca al primer lloc de la cuina mundial ha posat Girona enmig de totes les tribunes mediàtiques, nacionals, internacionals i fins i tot espanyoles. No és per menys, la fórmula dels germans Roca ha assolit un èxit mundial guanyat a pols.

L'esdeveniment ha tingut una gran repercusió també en l'àmbit polític i quasi tots els partits polítics gironins s'han afanyat a felicitar públicament la família Roca i a reivindicar els valors que han fet possible aquest èxit, que alguns qualifiquen de col·lectiu. Criticar l'alta cuina i l'elit gastronòmica no té gaire bona premsa aquests dies. Però jo ho he fet, i ho he fet en públic. I fer-ho m'ha suposat un allau de crítiques polítiques. Tanmateix, reivindico el dret a discrepar i a opinar lliurement.

En primer lloc vull fer un reconeixement de la feina feta pels germans Roca i tot l'equip de treballadors i treballadores implicats en el projecte del Celler de Can Roca. Els valors de proximitat, arrelament, humilitat, barri i territori, esforç, perseverança..., són universals i és un goig i un orgull que gent que ha triomfat a nivell internacional no perdi les arrels ni la senzillesa. Per tant un 10 en aquest sentit!

En segon lloc vull reivindicar la gastronomia gironina, de qualitat i proximitat. Els gironins i gironines tenim una merescuda fama d'amants de la bona cuina, i ens delim per un plat fet a foc lent, amb tendresa i dedicació. A més, els productes que arriben a taula, cuinats i preparats, vénen dels nostres camps, mars i boscos. Això dóna vida a pagesos, ramaders, pescadors, artesans, productors locals... Un teixit econòmic i productiu arrelat a la terra i l'entorn. L'aposta del Celler de Can Roca i de molts restaurants de les comarques gironines pel producte local i de proximitat és imprescindible per mantenir viu el territori i gestionar-lo correctament. A la nostra ciutat i la nostra comarca hi ha restaurants i bars per tots els gustos, tot un teixit per descobrir i gaudir.

En tercer lloc penso que és perillós abocar la nostra economia al monocultiu. El binomi turisme-serveis s'acabarà esgotant i si no desenvolupem i recuperem sectors productius més estables dificilment sortirem de l'atzucac econòmic i social en el qual estem instal·lats. Les afirmacions gradiloquents dels partits del sistema (PP-CiU-PSC...) segons els quals el turisme ens treurà de la crisi mentre no recuperem la indústria són ridícules. Fomentar les inèrcies i instal·lar-nos en la resignació és senyal inequívoca de l'utopisme infantil en què viuen aquests partits que van contribuir a generar la bombolla i la situació actual.

D'altra banda vull dir que em nego a acceptar la dualitat social a què ens aboca el sistema capitalista. Em nego a acceptar que mentre milions de persones malviuen en la misèria (27% d'atur, 20% de pobresa, desnonaments, retallades socials...) d'altres viuen instal·lats en el luxe més pervers. No em conformo amb una Girona dualitzada i polaritzada on alguns infants passen gana i d'altres poden anar a fotre's un àpat al millor restaurant de Girona. Aquesta polarització ens acabarà abocant a un escenari de caos i confrontació.

L'èxit de Can Roca és merescut, però de res ens servirà que uns quants emprenedors triomfin professionalment si una gran majoria s'aboca imparable cap a la misèria social i la degradació personal. Les polítiques de dèficit zero que impulsa la Troica, els rescats bancaris, la manca de crèdit, la desaparació de l'economia real i l'ascens de l'economia especulativa i financera, l'atur, les retallades i en definitiva l'aplicació radical dels valors neoliberals estan disparant els indicadors socioeconòmics. I en aquest entorn és impossible construir un país amb futur. Mentre lladres i terroristes financers controlin les nostres vides no servirà de res que la nostra ciutat tingui el millor restaurant del món.

1 comentari:

Núria Villena Tudela ha dit...

Jo tinc una sensació ambivalent amb tot això dels Roca. Per una banda, m'omple d'orgull que al meu (nostre) barri hi hagi un establiment tan guardonat. Per una altra, em fa recordar desigualtats indignants: mentre uns han de remenar les deixalles del mercat, d'altres paguen més de 150 euros per un menú de degustació, de vegades més per fardar després que pel gaudi gastronòmic... Ja entenc que, en certa manera, necessitem "mites" que ens ajudin a tirar endavant (ja siguin grans cuiners o futbolistes...) per potser en fem un gra massa, en un país on encara no es cobreixen uns mínims vitals per a tothom.