divendres, 10 de maig de 2013

Un barri atacat per l'AVE

Els anys passen, i les obres del maleït AVE no passen ni s'acaben. L'AVE ja està en funcionament a la línia Barcelona-Girona-Perpinyà, tot i que amb interferències i no pocs problemes. La inauguració oficial ja s'ha fet i fa mesos que els viatgers hi circulen. Però hi ha un detall que és pràcticament invisible fora de les fronteres del Barri de Sant Narcís. La destrossa que l'AVE ha generat al Parc Central i que continua empantanegat i a mig fer.

Aquests dies Girona estrenarà Temps de Flors i l'Ajuntament i altres institucions, així com el sector turístic i de restauració, estan cofois perquè la ciutat s'està fent famosa i surt a totes les portades. En canvi sembla que ningú es recorda que s'ha deixat abandonats a milers de persones que aquests anys han patit una sagnia per culpa de les obres de l'AVE. Quan l'AVE s'havia de posar en marxa ADIF va decidir accelerar les obres i va reforçar les plantilles. Un cop inaugurat el servei, les obres de reposició de tota la zona han afluixat el ritme a nivells baixíssims, s'ha reduït la dotació de plantilla i la sensació general és de presa de pèl col·lectiva.

En tots aquests anys he vist tot tipus de regidors i dirigents. En Nadal, en Pluma, la Pagans, la Salamaña, en Puigdemont, en Fàbrega, en Ribas... Persones que defensaven a ultrança la necessitat de l'AVE més faraònic i la necessitat de redactar un projecte monumental i fastuós al bellmig del Parc Central. I així ens ha anat. Però de fet, tinc el convenciment que a la majoria de les persones amb responsabilitats polítiques i empresarials que tant creuen en aquest maleït AVE els importa ben poc la gent que està patint per culpa d'aquestes obres. Hem viscut uns anys de bogeria, d'embafament monetari i especulatiu, de grans despeses faraòniques i absurdes i han estat molts els polítics i empresaris que s'hi han ben abonat.

Encara recordo quan els veïns van decidir tirar tanques a terra (amb tota la raó del món!) i posteriorment es va organitzar un ciri polític. Recordo les explicacions grandiloqüents dels polítics de torn que al més pur estil despòtic en versió il·lustrada post-moderna alliçonaven els veïns i els feien callar. Quan la tecnocràcia il·lustrada i la incompetència política es fusionen (com és aquest cas) el resultat és catastròfic.

Ara mateix, quasi tothom sap que ADIF és un gegant de fang amb un deute de quasi 12.000 M€ i això pot dificultar els treballs i projectes de reposició del Parc Central. Si a això hi afegim que ara mateix l'estat espanyol és un territori arruïnat i quasi en fallida econòmica, el panorama encara es complica més.  El dilluns vinent l'equip de govern de CiU portarà a Ple un projecte de reposició d'un sector del Parc Central, que ascendeix a més de 4M€. Som molts els qui ens temem que ADIF ens digui que no hi ha pressupost per a realitzar això. I els temors no són infudats. Coneixent com les gasta ADIF i l'estat i sabent les vegades que han enganyat a la ciutat de Girona és ben raonable tenir dubtes.

Però n'hi ha que es pensen que ens mamem el dit. És la mateixa gent que viu en un núvol de colors, còmodament instal·lats en les seves dolces utopies neoliberals. Els mateixos que es pensaven que ens soterrarien el tren convencional, que Girona seria un paradís i tot això. Aquesta gent no és conscient de quina és la situació actual. Vivim en un estat que té més quilòmetres d'AVE que qualsevol país europeu desenvolupat, un estat que va crear una bombolla immobiliària bestial, un estat que rescata bancs i arruïna famílies i persones, un estat que no té cura del seu medi ambient, una autèntica desgràcia, vaja!

Dilluns vinent la CUP votarà a favor del projecte de reposició, però demanarem explicacions i que es digui la veritat i es deixi d'enganyar a la gent. Personalment ja estic tip de Plumas, Pagans, Puigdemonts, Fàbregas  i Ribas. Aquesta gent ens deia que érem uns demagogs i que callessim, potser que callin ells i acceptin la realitat d'una punyetera vegada, i que donin la cara.

2 comentaris:

Roger Zobl ha dit...

Jordi, no es podria dir millor. I lo que falta, que no sabem, no es diu o que calla. En el futur tindrem sorpreses i responsabilitats amb aquest tema. Trobo a faltar unes ASAMBLEAS DE BARRI, ben portades i democràtiques sense "contaminar ni imposicions, ni intermediaris a dit, ni politiquejos, ni pactes, ni protagonismes, ni interessos que no siguin del barri, la cuidat, regió, país, món - breument: de persones.

Xavier ha dit...

Tens molta raó, Jordi.