dilluns, 17 de juny de 2013

La llet i el consum de proximitat

El consum de proximitat és un concepte que ens apropa al territori i ens allunya de les grans marques de producció i distribució massiva. Un concepte que prioritza la relació entre el productor i el consumidor, la viabilitat de la pagesia, el respecte al territori i el foment de la salut. Un concepte que malauradament no té el suport ni de les administracions ni de la immensa majoria de la població.

El consum de proximitat, malauradament, en moltes ocasions queda reclòs a unes quantes butxaques privilegiades que tenen capacitat per pagar per aquest tipus de productes. I aquí també ha aparegut un circuit comercial que busca captar clients d'alt poder adquisitiu, un fenomen que es dóna en bars i restaurants vegetarians, botigues dietètiques d'alts preus i fins i tot cadenes de supermercats. No ho critico, però reivindico el dret de les classes populars a gaudir de productes de consum de primera necessitat saludables i lliures de porqueria industrialitzada. La salut i la conservació del territori no han de convertir-se en un privilegi  de les classes dominants.

El consum de proximitat té beneficis pel territori perquè potencia les activitats primàries i així contribueix a enriquir el paisatge mediterrani en mosaic, tant necessari per a la biodiversitat i la lluita contra els incendis. La ramaderia extensiva o la intensiva a petita escala ens ajuden a fixar la població rural i evitar el despoblament de les comarques periurbanes, i frenar així la banalització del territori per part d'activitats i usos depredadors i irrespectuosos.

El consum de proximitat aposta també pel petit comerç de barri, estructurador del teixit de les ciutats. Un comerç de barri viu, dinàmic i amb vitalitat és garantia de cohesió social, de vida als barris i de sostenibilitat, atès que facilita fer les compres de productes bàsics a prop de les persones, evitant els desplaçaments en cotxe, tan fomentats per les grans cadenes de supermercats.

Un dels productes de consum més de primera necessitat és la llet. I els preus de la llet a les grans superficies oscil·len entre els 0,8 i 1,20€. Hi ha tota una escala de marques i qualitats, però el preu mitjà voreja els 0,9 i 1€. La llet que distribueixen a gran escala les grans superfícies prové de macrogranges intensives, centres de producció gegants a nivell internacional i a nivell estatal en el millor dels casos. Un model a gran escala resultant de l'aplicació d'estratègies comercials de macrocompanyies, gens preocupades per la salut i per la conservació del territori.

A les comarques gironines tenim la sort de comptar amb productors de proximitat, i a Girona mateix tenim una màquina expenedora a la Rambla Lluís Pericot, en una granja cafeteria. S'hi pot comprar la llet a 1€, i és un producte d'una excel·lent qualitat. L'empresa que ho distribueix ofereix un bon producte i s'esforça a garantir el servei. Malauradament, de les màquines expenedores que hi havia entre Salt i Girona (ubicades als mercats municipals) ja no en queda cap atès que la resposta per part dels usuaris ha estat molt fluixa. Com a valor afegit més enllà de la qualitat del producte i dels beneficis en l'entorn i la salut pròpia, convé destacar la reducció de residus d'un sol ús que genera aquest tipus de consum atès que permet reutilitzar envasos i reduir així la generació de residus per habitant.

Sóc del parer que cal seguir fomentant aquest consum responsable i de proximitat i que l'exigència de qualitat i preu assequible ha de formar part de les nostres exigències com a ciutadans crítics i conscients. Tanmateix també crec que cal cercar un equilibri de preus i per això és bo diversificar les compres, elaborar un pressupost i fer valer els nostres drets com a ciutadans i consumidors. Segur que els preus de les grans superfícies són molt competitius però entre les absurditats que ens venen a través del màrqueting superflu i els costos ambientals i de salut que hem de patir per culpa dels seus productes, és probable que també hi sortim perdent a nivell econòmic.

2 comentaris:

josep vilar ha dit...

Crec que s'hauria de protegir els ramaders gironins que ens estem extingint(aviat només es podran veure ramaders en un museu)Les empreses franceses i alemanyes ens estan enfonsant, venen a baix preu per doninar el mercat.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. I una bona manera d'aturar aquesta opa del sistema és fomentant el consum de proximitat i responsable. Tot i que també soc del parer que la nostra pagesia és estratègica i caldria protegir-la amb més força que no pas ho fem ara.