El Parc Central i les obres del TAV, encara

Som ja ben entrat el mes d'agost i el Parc Central continua encerclat de tanques. Un paisatge urbà de perifèria abandonada domina l'espai, que pràcticament ha esdevingut un no-lloc. Algunes de les zones adjacents, com ara el carrer Gironella, comencen a recuperar-se lentament i veïns i comerciants semblen que vegin la llum al fons del túnel. L'aspecte general és de deixadesa, abandó, tanques rovellades i mig caigudes, zones devastades, brutes i d'aspecte periurbà. Aquest és el paisatge decadent que domina el nostre Parc Central.

Tanmateix, des del meu punt de vista, l'espai trigarà a recuperar-se. Una estació del TAV en superfície i un autèntic bunquer subterrani (andanes del TAV, estació d'autobusos i aparcament) tenen segrestada la zona i ADIF treballa prioritzant sobretot els seus interessos, que no són cap altres que la posada en marxa del TAV i la subsegüent explotació comercial. L'estat general de la zona i el ritme de la reposició no són les prioritats d'ADIF ni de l'estat, i l'Ajuntament de Girona ha de gestionar, força malament -sigui dit de passada-, les misèries d'aquesta catàstrofe. Pel mig, el PP (que és qui comanda ADIF en aquests moments) manipula tant com pot, enganya i aprofita per fer i desfer al seu gust. L'Ajuntament (l'actual i l'anterior) no té capacitat per gestionar el tema, i tant govern com oposició són incapaços de trobar solucions.

El projecte general incloïa una estació intermodal soterrada (TAV, tren convencional i bus), el soterrament del convencional, la construcció de 1000 places d'aparcament per a vehicles. Alguns veïns han mostrat preocupació per la proximitat de les rampes d'accés a l'estació de busos i als parcaments de cotxes, al·legant que la circulació continuada en rampes originarà fortes onades contaminats. La Generalitat ho ha negat i l'Ajuntament li resta importància, actuant així amb preopoteǹcia i menyspreu. No es pot agafar a la lleugera el problema de la contaminació urbana i cal donar-hi resposta.

La seqüència de tot plegat és llastimosa. Els veïns estan literalment esgotats i fastiguejats i volen que el malson s'acabi de forma immediata. Els comerciants han d'aguantar una doble crisi, l'econòmica i la del barri afectat per unes obres colossals. Desenganys, sentiment d'estafa, emprenyamenta general... Aquesta és la sensació de molts veïns i comerciants de Sant Narcís, que se senten abandonats.

ADIF culpa al govern municipal de no gestionar correctament la informació. L'Ajuntament diu que s'ha trobat amb unes obres sense projectes fets ni convenis que estipulin un full de ruta clar i concís. La Generalitat es desentén del problema perquè diu que no és competència seva. El govern del PP diu que tot és culpa de l'anterior govern del PSOE, i ningú assumeix cap responsabilitat

El TAV fa mesos que és en servei i les institucions esbomben a bombo i plateret les xifres de passatgers, que segons ells són immillorables. Diuen que turistes i viatgers inunden la ciutat i que gràcies al TAV ara tot rutlla. La inauguració va ser sonada i tot eren promeses. Mentrestant, però, el barri de Sant Narcís ha de seguir aguantant aquesta ignomínia i ningú dóna la cara.

Per part meva reconec que en els dos anys que fa que la CUP té representació a l'Ajuntament de Girona, no hem aconseguit solucionar el problema.Però sí que puc dir que seguirem perseverant i posant el tema damunt la taula. A Girona, hi ha persones generoses com en Martí Carreras que fa anys que lluita en defensa de Sant Narcís, gent com en Xavier Villareal que pensa en tots els barris, gent de la Mesa, de la Xarxa, dels moviments socials, veïns i comerciants que s'estimen el barri i que lluiten per ell... Tots plegats hem de fer una pinya i seguir treballant frec a frec .

En breu hi haurà una trobada de portaveus municipals per parlar del tema. Però també en breu cal posar damunt la taula una reivindicació compartida: la celebració d'un Ple extraordinari monogràfic del tema, que s'hauria de celebrar a Sant Narcís mateix. També jo penso que caldria fer una audiència pública on hi siguin presents els responsables directes de tot plegat, és a dir ADIF i els polítics i empresaris que defensen el projecte. I Joaquim Nadal, que últimament és tan bon amic dels convergents, hauria de donar la cara.

Personalment penso que la ciutat ha de ser generosa amb el barri, i potser caldria plantejar-se que els propers pressupostos d'inversió anessin íntegrament a Sant Narcís. Això i una bateria de compensacions més enllà de les escasses i complexes bonificacions fiscals que s'han activat enguany. O això o s'atura el TAV fins que això no se solucioni!