dijous, 29 d’agost de 2013

Què en fem dels residus? (I)

Aquest és un tema sobre el qual es parla poc o directament no se'n parla. La realitat dels residus és oculta perquè la nostra societat consumista i incoscient ha desenvolupat un sistema per recollir els residus i amagar-los. D'aquesta manera la ciutadania no es troba amb el problema i no li afecta.

Normalment les inèrcies són el sistema més fàcil per gestionar els residus i això és el que fan molts responsables municipals. Com per exemple "l'insigne" regidor de sostenibilitat de Girona, Jordi Fàbrega. Es dedica a gestionar inèrcies i amagar el problema, evitant aixì una pèrdua de vots derivada de polítiques més valentes i honestes.

Fa uns mesos es va desfermar a Girona el debat dels contenidors. En comptes de debatre sobre el model de gestió de residus, el Ple es va dedicar a debatre artificialment sobre els contenidors, de si eren més macos o si els pagava la UE. En cap moment es va apostar per iniciar un debat de fons sobre la problemàtica dels residus. Perquè els residus urbans que generem diàriament (1,1 kg/persona a Girona, diu l'estadística oficial) són un problema molt greu.  Em va saber molt de greu que alguns grups municipals aprofitessin la meva malaltia sobtada (meningitis) i la meva absència en un Ple per tombar una moció de la CUP per a realitzar una Audiència Pública sobre residus. Aquí va ser on vaig veure que la política és un cau d'escurçons disposats a xuclar la sang de l'adversari.

Però tornant al tema que ens ocupa, cada dia el nostre municipi genera un volum de residus urbans d'unes 100 tonelades; a part hi ha altres tipologies de residus, com els industrials i comercials de les grans cadenes. D'aquest volum només una part que voreja el 30% es recull de forma selectiva i van a parar a plantes de triatge i després de tractament, la resta, és a dir, unes 70 tonelades diàries, es cremen a la incineradora de Campdorà o van a l'abocador de Solius. Del 30% recollit selectivament se n'ha de restar els impropis que hi van, per tant, aquest 30% no és real sinó que el percentatge real és molt inferior.

L'actual societat consumista es preocupa poc d'on va a parar la nostra porqueria. Ens conformem en no trobar-nos-la pels carrers. Dit d'una altra manera, l'amaguem sota la catifa. I ens quedem tan amples. apostem per la imatge, per la postal, i no resolem el problema de fons, un problema gravíssim de contaminació, degradació ambiental i ineficiència. Però aquest és el model pel qual aposten els convergents i els sociates, els peperos i alguns progres republicans: l'obsessió per la imatge i les inèrcies, la superficialitat i els debats nominalistes; discutir sobre l'anècdota i no sobre allò categòric.

L'actual sistema de recollida de residus basat en els contenidors de colors és molt ineficient. Ha tocat sostre i no passarem dels percentatges actuals de recollida de residus. I l'equip de govern i part de l'oposició es nega a replantejar-lo. És més, ara volen soterrar contenidors, quan saben perfectament que és un sistema caríssim (la instal·lació i el manteniment) ineficient, sorollós, pudent i perillós, fins i tot els Bombers el desaconsellen.  Però en aquesta obsessió per la imatge continuaran fomentant aquests sistemes cars i inútils, només per acontentar gent sense informació i no perdre vots.

Estic convençut que els sistemes porta a porta es poden desenvolupar perfectament a sectors de la cituat com al barri vell, una àrea on ni tan sols es recicla, actualment. Estic convençut que podem replantejar la gestió d'algunes fraccions com ara l'orgànica i els envasos. I crec també que no tenim opció, que hem de remar cap a aquesta direcció. Però també sé que iniciar aquest camí té un cost en termes electorals perquè l'ecoescepticisme està molt arrelat entre els gironins i en el conjunt de la societat catalana. Però si ens presentem a les eleccions no és per treure vots, sinó per solucionar problemes i construir un futur millor. Al menys jo ho veig així.