El repte ha estat superat, el poble català ha treballat a fons i ha ensenyat al món que vol ser un poble lliure. La Via Catalana ha travessat els Països Catalans i Catalunya ha tret 1,6 milions de persones al carrer, a construir comunitat humana, a posar les bases de la nostra llibertat, a construir el futur. Una mobilització sense precedents que ha despertat l'interès de la comunitat internacional i la indiferència aparent de l'estat espanyol.
Els sectors més intransigents s'han apressat a combatre l'esclat de catalanitat que ha eclosionat durant la Diada; d'una banda els falangistes que irrompen a Madrid contra representants de la Generalitat i de l'altra aquells que diuen que el procés sobiranista divideix la societat. Però precisament això és el que deien els franquistes als defensors de la democràcia quan va morir el dictador. Malgrat pesi als intoleants, la Via Catalana ha demostrat que la força democràtica del poble és imparable i contra això no hi ha ni tancs ni lleis que ho puguin aturar.
Catalunya ha parlat i ara és moment de posar fil a l'agulla i de preparar la consulta per aquest 2014, sense més dilacions de les elits catalanes i sense marejar la perdiu. No hi ha pacte que valgui per devaluar el clam del poble català, la consulta s'ha de fer el 2014 , trencant la legalitat espanyola si cal. La llibertat no hi entén de cotilles legals, la ruptura és la base per construir un nou país, una nova societat.
I aquí és on cal treballar de valent per bastir un procés constituent real i des de baix, tal i com es va iniciar a països com Islàndia i sud-Àfrica, on un procés constituent democràtic i popular va redefinir velles estructures i va transformar profundament un règim fins a construir un nou ordre al servei de la ciutadania. I fou la societat civil, no les elits, qui va comandar el procés i el va obrir al conjunt de la societat.
Les desigualtats socials, la degradació ambiental, la destrucció de serveis públics, els abusos bancaris, el model energètic, el model de defensa, la gestió dels recursos naturals... Tot això cal posar-ho a l'agenda i damunt la taula. Un nou país està a punt de néixer i tenim l'oportunitat de superar models caducs. Les elits i les oligarquies treballaran perquè el nou país mantingui els seus privilegis i ara és el moment de qüestionar-los. Al llarg de la història molts països van néixer en un context d'emergència de l'Estat-nació convencional. A nosaltres ens tocarà néixer en un context internacional diferent, un context dominat pel neoliberalisme. El nostre petit país tindrà la doble feina d'enderrocar els murs dels opressors de l'imperi i de contribuir a enderrocar els murs del capitalisme internacional, de la Troika i del poder bancari. No ho tindrem fàcil però tenim el deure moral d'intentar-ho.
En definitiva, dos processos estan en marxa, d'una banda el procés sobiranista que ha de garantir que el poble català pugui decidir lliurement el seu futur. I de l'altra un procés constituent que ha de fixar les bases de funcionament del nou país. En ambdós processos cal la mobilització popular permanent, perquè deixar-los en mans del govern i de les elits seria fer fracassar el clam popular de llibertat nacional i justícia social que ara mateix ha ocupat la centralitat del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada