dimarts, 26 de novembre de 2013

Gestió pública i transparent de l'aigua

Aquest dimarts 26 de novembre va celebrar-se una interessant conferència sobre remunicipalitzacions d'aigua arreu del món. L'acte es retransmetia en directe i vaig tenir l'ocasió de seguir-lo,  amb molt d'interès!
L'acte l'ha organitzat per la plataforma Aigua és Vida i la xarxa Reclaiming Public Water i s'ha celebrat a la seu del sindicat CCOO, a Barcelona.  L'objectiu de l'acte era conèixer més sobre la creixent tendència internacional cap a la remunicipalització de l'aigua i què es pot fer per portar els serveis d'aigua cap a la gestió pública. La conferència s'ha emmarcat en unes jornades més àmplies on hi participaran 50 investigadors, sindicats, gerents d'empreses d'aigua de més de 40 nacionalitats i d'altres agents.  Des de la situació de Jakarta amb Suez, als projectes participatius a l'Índia, passant per les condicionalitats de la Troika a Grècia o les iniciatives a Amèrica Llatina, així com companys d'Àfrica i acadèmics de la Internacional de Serveis Públics, entre molts d'altres.
A l'acte hi han participat representants de París, Berlín i Alemanya, Sevilla, Canadà i Catalunya. S'hi han pogut copsar experiències diverses i ben variades, però totes amb un comú denominador: la gestió pública, transparent, sostenible i eficient de l'aigua, entesa com un recurs i un dret de la ciutadania. Interessant ha estat el cas de París, ciutat megalòpolis que ha iniciat un cas de remunicipalització i és exemple de gestió pública i eficient. El procés de transició d'empresa privada a pública ha estat complex i costós però avui la gestió és transparent, participativa, eficient i sostenible. Les dificultats són que els anteriors gestors privats volen recuperar el seu negoci i posen tantes traves com poden.
Pel que fa al cas alemany, Dorothea Haerli ha explicat la seva experiència; hi ha una lluita social molt forta a Berlin per la remunicipalització de l'aigua però no està exempta de contradiccions. El moviment ecologista aspira a gestionar l'aigua a través d'un consell de l'Aigua on hi hagi cientifics, ciutadans, entitats.. .A Berlín l'aigua és d'una gran qualitat i es processa biològicament, es prioritza la qualitat per sobre del benefici. Però remunicipalitzar ha suposat un gran cost econòmic i això implica uuns interessos del deute de 2000 milions d'euros. Però es treballa activament per participar democràticament en la gestió. Explica que a Alemanya s'ha fet també un referèndum per remunicipalitzar l'electricitat.
A Sevilla hi ha el cas de Aguas de Guesna. S'ha explicat el procés de privatització prèvia i posteriorment el de remunicipalització. Després de costoses obres fetes per un consorci público-privat  i de col·lapse s'opta per la gestió pública. Però el sector privat plana damunt l'empresa pública i vol recuperar-la. El ponent posa l'accent en la necessitat d'una gestió pública òptima, eficient i bona perquè si no és així "el govern optarà per reprivatitzar".
Des de Catalunya i el poble de Figaró, el seu alcalde explica el procés de remunicipalització del servei d'aigua i denuncia els intents de privatització que fa la Generalitat i d'altres organisme. Denuncia la privatització d'Aigues del Ter i Llobregat i explica que per municipalitzar cal fer una previsió de fons per fer front a despeses jurídiques ja que les grans empreses tenen molts recursos i fan batalles judicials costoses. Denuncia també que les empreses privades fan xantatge als ajuntaments a l'hora de negociar concessions. L'Alcalde explica la seva preocupació pel gran perill que les grans ciutats privatitzin el dret al subministrament de l'aigua i el risc que hi ha que pobles petits queden descoberts. Aprofita per carregar contra els instints recentralitzadors del govern del PP i considera que escanyar econòmicament els petits municipis implica privatitzar-ne els serveis públics. Creu que la gestió de l'aigua requereix grans inversions i que això s'ha d'explicar a la ciutadania (encara hi ha canonades del segle XIX i amb moltes pèrdues i fugues) Acaba amb una crítica als bancs que s'enriqueixen amb diner públic mentre els municipis no poden fer front a les despeses de serveis bàsics.
Finalment és el torn de David McDonald, que fa una defensa aferrissada de la gestió pública. Explica el seu darrer llibre (Alternatives a la privatització) i comenta que fa anys que es dóna un procés de remunicipalitzacions i renacionalitzacions arreu del món. Recorda el paradigma de Tatcher i Reagan que deien que no hi havia alternativa i diu que si que n'hi ha. Amb tot, també adverteix dels riscos i reptes de la municipalització i que hi ha també fracassos. Al món hi ha moltes experiències, totes elles complexes i diferents, no hi ha un patró comú. Diu que des del segle XIX hi ha un procés de municipalitzacions i explica que Londres tenia fins a 9 operadors privats d'aigua fins que es va municipalitzar i Tatcher ho va tornar a privatitzar. Recorda que moltes privatitzacions han fracassat i que cada cop més el capital privat no vol arriscar-se a gestionar serveis públics. Per això emplaça tothom a estar preparat per poder fer front a aquesta amenaça, perquè poden haver-hi municipalitats que es quedin sense serveis. La remunicipalització és una alternativa seriosa, viable i palusible.