divendres, 15 de novembre de 2013

Per què se'ns crema el país al novembre?

Com és lògic, el neguit i la tensió s'ha apoderat dels habitants de l'Empordanet i la por a perdre les masies i els conreus s'ha apoderat de molta gent, alguns d'ells bons amics meus, que amb impotència i dolor contemplen les flames que avancen i devoren conreus i boscos. La imatge és dramàtica i ens recorda el que va passar a l'Alt Empordà fa poc temps.

Però cada cop que hi ha un incendi es repeteix la mateixa cançó: Lamentacions, fase d'extinció, crítiques a les actituds incíviques dels qui aboquen puntes de cigarreta des de la finestra del cotxe, opinions variades d'experts que surten de sota les pedres i a cabassos; i així portem una colla d'anys.El tema es mediatitza i copsa l'interès de l'opinió pública, però un cop les cendres es refreden tot torna allà mateix, és a dir, a l'error permanent i a l'estratègia equivocada.

Dit això, en primer lloc vull manifestar la meva solidaritat amb els bombers i els professionals que han lluitat contra les flames i han salvat vides i masos.Alhora que em solidaritzo amb els pagesos que encara resten al territori i ens el mantenen viu malgrat les dificultats. De passada també aprofito per condemnar les retallades que aboquen als bombers a la precarietat i condemno les polítiques de la troica que ens condueixen a un medi rural empobrit i a una dualització camp-ciutat que va en detriment de l'equilibri ambiental del territori.

El bosc se'ns crema, i això passa per varies raons. En primer lloc no podem obviar el factor climàtic, que malgrat la insistència dels negacionistes del canvi climàtic, cada cop es manifesta amb més claredat: alteració del règim de pluges, increment dels períodes d'aridesa, augment de la temperatura....a ple mes de novembre!!! Alguna cosa ens hem de plantejar.
En segon lloc sempre ens recordem dels pagesos quan els demanem que llaurin camps per aturar el foc. Però un cop s'apaga el foc no els recordem i els continuem marginant. La pagesia s'ha arruinat i això ha contribuït a empobrir el país i a empobrir el mosaic de paisatge, que s'ha homogeneïtzat fins a convertir Catalunya en un país amb grans extensions forestals ( de molt mala qualitat i densitats altíssimes) i una enorme càrrega de biomassa que és camp adobat per les flames. Una pagesia arruinada equival en un país com Catalunya a un territori homogeni i amb elements de biodiversitat en perill. Tenim molt de bosc on abans hi havia camps i això facilita la propagació dels incendis, que en un clima mediterrani com el nostre és un fenòmen habitual.

En tercer lloc la política de gestió dels boscos és erràtica i està en mans d'un mercat que no considera els nostres boscos rendibles. No ens en sortim. El mercat no valora el bosc mediterrani ( que a Catalunya té una orografia convulsa i tortuosa) i es fa difícil col·locar productes al mercat que podrien contribuir a esponjar el nostre dens ( i repeteixo, de mala qualitat) bosc mediterrani. A més, si hi afegim que el país no ha sabut o no ha pogut desenvolupar sistemes de recuperació de la biomassa o de comercialització de nous productes, la situació és dramàtica, perquè la gestió és inexistent. Tenim bosc descontrolat a dojo, sense masses forestals madures que equilibrin el fràgil ecosistema mediterrani. Per postres el canvi climàtic desplaçarà espècies de l'estratge montà ( faig, pi roig) i cada cop tindrem més espècies amb alt poder inflamable.

Finalment, penso que el que ens cal ( i això no ho dic jo sinó experts reconeguts com ara en Martí Boada) és recuperar el medi rural, recuperar el silvopastoreig i donar a la pagesia més mitjans per poder desenvolupar la seva activitat. Si volem mantenir el país i el territori vius i així afrontar millor la plaga dels incendis ens cal apostar per la proximitat i els ciutadans hauriem de consumir més productes locals, de KM0, només així garantirem un mitjà de subsistència als nostres pagesos, autèntics gestors i autèntics garants de la biodiversitat.

Ara el foc ja ha passat, però el canvi climàtic s'ha quedat. La gestió del bosc continua sota mínims i els pagesos continuem marginats. Espero que al següent foc hàgim avançat una mica més.